Accions

Autor

Gilles Lipovetsky

De Wikisofia

Lipovet.gif

Filòsof francès nascut a Millau en 1944. Ha estat professor de filosofia en el Lycée d'Orange i en el Lycée Emmanuel Mounier de Grenoble. És conegut especialment com a pensador postmodern per la seva anàlisi de la moda concebuda com una de les categories definitòries de la modernitat, ja que, segons ell, representa la ruptura amb el marc de la tradició. En els seus inicis, la moda sorgeix en l'àmbit de les classes dominants: és el període aristocràtic o primer estadi del desenvolupament de la moda que, juntament amb les nocions de fama i d'individu, caracteritzen els orígens renaixentistes de l'època moderna, que en aquesta primera etapa es manifesta a través de la cultura cortesana. La revolució industrial permet una generalització de la moda, encara que fins als anys cinquanta o seixanta del segle vint manté una forta dualitat entre l'alta costura, que continua sent patrimoni de les classes socials dominants, i la moda de confecció industrial. Però a partir de finals dels anys cinquanta i començaments dels seixanta apareix la moda oberta, que trenca aquell dualisme: la moda és cada vegada menys un distintiu de classe i tendeix cada vegada més a ser expressió del creixent individualisme. Aquesta evolució és paral·lela a l'experimentada per l'art i tendeix cada vegada més cap a l'efímer, cap a la seducció i cap a la diversificació del gust.

Lipovet2.gif

Segons Lipovetsky aquesta evolució expressa el procés de creixent predomini de l'individual per sobre de l'universal que caracteritza la cultura postmoderna marcada per la manca de projecte històric i pel consumisme que condueixen a l'aparició d'un individualisme narcisista (veg. citació), el corol·lari de la qual és la creixent autonomia dels individus i l'aparició d'una nova solidaritat entre petits grups (veg. citació), a la qual acompanya una ètica no fundada en essencialismes (de la mateixa manera que la moda, o imperi de l'efímer, és antiessencialista), sinó merament minimalista i pragmàtica, que fuig tant dels fonaments transmundans com de les ètiques del deure.