Accions

Autor

Corneli Jansen

De Wikisofia


Cornelius Jansen.png

Avís: El títol a mostrar «Corneli Jansen» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Jansen, Cornelis».

Cornelius Jansen fou un teòleg i eclesiàstic neerlandès, conegut en català amb el nom de Janseni. Va nèixer a Akkoi, Holanda, el 28 d’octubre de 1585 i va morir a Leerdamer (Holanda), 6 de maig de 1638.

Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius. Va establir amistat amb Jean Duvergier de Hauranne (Saint-Cyran), amb qui va emprendre l'estudi de Sant Agustí. El 1611 va marxar a París, i després a Baiona, on fins al 1614 es consagrà a l'estudi de la patrística, continuant especialment l'estudi de sant Agustí. Havent tornat a Lovaina, va obtenir el doctorat en teologia i hi va ser professor de Sagrada Escriptura. El 1627 començà a treballar en l'Augustinus (publicat el 1640), la seva obra cabdal i base ideològica del jansenisme. L'any 1635 fou escollit rector de la universitat de Lovaina i l'any següent fou nomenat bisbe de Ieper.

En la seva obra Augustinus, proposava una plena restauració dels valors cristians més autèntics i s'oposava a les tesis de Luís de Molina i el molinisme. Contra el molinisme, Janseni -en el seu Augustinus-, destaca la corrupció fonamental de l'home provocada pel pecat original d'Adam, corrupció transmesa a tota la humanitat. L'home, doncs, és un pecador que es troba induït al mal per la concupiscència i necessita la gràcia divina per a de poder complir els manaments de Déu. Hi ha, doncs, dues "dileccions": la concupiscència i l'amor que estan al centre del pensament de Janseni i són la base del Jansenisme, moviment religiós que neix a partir d'ell.


Obres principals:

  • Pentatheuchus sive Commentarius: (Lovaina, 1639)
  • Augustinus, seu doctrina S. Augustini de humanae naturae aegritudine, sanitate et medicina adversus Pelagianos et Massilienses. (Lovaina, 1640)
  • Analecta in proverbia Salomonis: (Lovaina, 1644)
  • Ecclesiasten: (Lovaina, 1644)
  • Sapientiam: (Lovaina, 1644)
  • Habacuc et Sophoniam: (Lovaina, 1644)
  • Tetrateuchus seu Commentarius in quator Evangelia: (Lovaina, 1639)
  • Oratio de interioris hominis reformatione