Accions

Autor

Hermes Trismegist

De Wikisofia

(S'ha redirigit des de: Autor:Hermes Trismegistos)

S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent

En grec Ἑρμῆς ὁ Τρισμέγιστος

Hermes
Thot

El nom d'Hermes Trismegist (Ἑρμῆς ὁ Τρισμέγιστος) correspon a un autor llegendari d'una col·lecció de textos filosoficoreligiosos escrits coneguts com a escrits hermètics o Corpus hermeticum, de caràcter gnòstic i esotèric que van exercir una gran influència a la fi de l'antiguitat, en l'edat mitjana, i, especialment, durant el Renaixement. En realitat, no es tracta de cap autor, sinó que sota aquesta màscara es van escriure diferents textos per part de diferents autors.

El personatge d'Hermes Trismegist va sorgir de la identificació efectuada per la cultura grecoromana de la figura d'Hermes-Mercuri (missatger dels déus) amb el déu egipci Thoth o Theuth, escrigui dels déus, del qual Plató ja va parlar com el mític i hipotètic inventor de l'escriptura (veg. text).

El terme «Trismegist» («tres vegades gran») li va ser atribuït pels grans coneixements de l'autor d'aquests textos que, segons la llegenda, hauria estat inspirat directament pel déu Hermes-Thoth. El fet que aquests escrits presentessin una certa semblança amb les doctrines cristianes, va fer pensar que es tractava d'una revelació divina anterior a la cristiana, que testificaria un saber d'origen diví del qual totes les filosofies antigues haurien participat, la qual cosa, al seu torn, convertiria la filosofia en una aspiració d'unió amb Déu o, cosa que és el mateix, en una religió. Les obres d'aquest hipotètic autor, reconegudes com de gran vàlua per Ciceró, Lactanci, Sant Agustí i molts autors medievals i renaixentistes (traduïdes al llatí per Marsilio Ficino en 1471), són una especulació cosmològica amb elements astrològics i astronòmics, caldeus i hel·lenístics, de la física aristotèlica i de l'antropologia pitagòric-platònica, que també apareixen com un instrument d'alliberament salvífica. No obstant això, com ja hem esmentat, la crítica filològica (iniciada ja per Casaubon en 1614) ha demostrat que es tracta d'una sèrie de diferents escrits deguts a diversos autors dels segles II i III dC, probablement grecs, en els quals es barregen sense rigor les esmentades doctrines filosòfiques i religioses, i que són un exemple del sincretisme i eclecticisme de la filosofia salvífica popular grega, pròpia del període hel·lenístic tardà.