Accions

Autor

Adela Cortina Orts

De Wikisofia

Cortina.gif

Filòsofa espanyola, nascuda a València. Després de cursar Filosofia i Lletres a la universitat de València, ingressa en 1969 en el departament de Metafísica, defensa la seva tesi doctoral (1976) sobre Déu en la filosofia transcendental kantiana (publicada en 1981), i ensenya durant un temps en Instituts d'Ensenyament Mitjà. Una beca d'investigació li permet freqüentar la universitat de Munic, on entra en contacte amb el racionalisme crític, el pragmatisme i l'ètica marxista i, més en concret, amb la filosofia de J. Habermas i K. O. Apel. En reintegrar-se a l'activitat acadèmica a Espanya, orienta definitivament els seus interessos d'investigació cap a l'ètica; en 1981 ingressa en el departament de filosofia pràctica de la universitat de València (Departament d'Ètica i Sociologia) i, en 1988, obté la càtedra de Filosofia del Dret, Moral i Política de la mateixa universitat. Abans, en 1986, una beca «Alexander von Humboldt» li permet investigar en Frankfurt, completant els estudis començats en Munic.

Inicialment interessada en la filosofia de Kant, sobretot en la problemàtica que estableixen les relacions entre racionalitat i fe i després en la de la fonamentació racional de la moral («encara que Déu hagués mort» hi ha unes «formes d'obrar més humanes que unes altres»), després del descobriment d'una racionalitat més connectada amb la vida que la kantiana, la practicada per la segona generació d'autors de l'Escola de Frankfurt i l'ètica discursiva o dialògica, basada en la intersubjectivitat i el consens, orienta les seves investigacions ètiques cap al que denomina un procedimentalisme ètic, en el qual importen menys les concepcions del món que les maneres concretes d'entendre i exercir la justícia en la vida quotidiana (veg. citació). Perquè una ètica així entesa no caigui en la neutralitat valorativa, o en els purs formalismes, en Raó comunicativa i responsabilitat solidària (1989), obra escrita després del seu segon viatge a Alemanya, busca conjuminar el procedimental amb l'axiològic; de l'ètica dialògica passa a una «ètica de la responsabilitat solidària», mai sense abandonar a Kant, molt susceptible de ser aplicada al món polític i social i a la vida democràtica (veg. text). Els temes pràctics de filosofia moral relatius a l'economia, l'empresa, la discriminació de la dona, la guerra, l'ecologia, la genètica, etc., són àmbits igualment conreats per l'autora en obres, articles o conferències; en la seva opinió, són d'altres aspectes de la vida que sotmesa a examen –segons la dita socràtica–, «mereix ser viscuda».