Accions

Autor

Roberto Bellarmino (sant )

De Wikisofia

Bellarmino.jpg

Avís: El títol a mostrar «Roberto Bellarmino (sant )» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bellarmino, sant Roberto».

Teòleg jesuïta, humanista i jurista, figura destacada en els processos contra Bruno, Campanella i Galileu. Va néixer a Montepulciano, Toscana, va estudiar amb els jesuïtes i va ser professor en Lovaina i després en el Col·legi Romano, teòleg del papa i consultor de la Inquisició. Va ser nomenat cardenal en 1599, va rebutjar ser triat papa en el conclave de 1605 i va ser considerat com el personatge més influent de la Seu Romana en el seu temps. D'orientació tomista, la seva obra fonamental la constitueixen tres volums contra la reforma protestant: Disputationes de controversiis christianae fidei adversus huius temporis haereticos [Qüestions entorn de les controvèrsies sobre la fe cristiana contra els heretges actuals] (Ingolstadt, 1586-1593; Venècia 1596). En les seves obres jurídic-polítiques es mostra defensor del dret natural i de l'origen diví mediat del poder polític: poder que, en última instància procedeix de Déu, però atorgat de forma immediata i directa a un sobirà pel poble. Defensa, a més, certa autonomia del poder temporal respecte de l'espiritual. La història de la filosofia li recorda com el cardenal que tracta amb deferència i tolerància a Galileu, malgrat mantenir personalment que les afirmacions de Copèrnic només poden proposar-se com una hipòtesi matemàtica, però que, amb data de 26 de febrer de 1616, li comunica l'ordre papal –discutible des del punt de vista històric, perquè el document no apareix signat per Galileu– d'«abandonar per complet l'opinió» copernicana i «no sostenir-la, ensenyar-la o defensar-la de cap manera, ni oralment ni per escrit» (veg. text).