Diferència entre revisions de la pàgina «Telos»
De Wikisofia
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(transcripció del grec [[Grec::τέλος]], fi )</small> | <small>(transcripció del grec [[Grec::τέλος]], fi )</small> | ||
| − | Punt final d'una cosa; si és punt final d'una acció o succés pot ser l'objectiu o la meta perseguits [[intencionalitat|intencionalment]]. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] defineix el ''telos'' com aquella [[causa|causa]] «per a la qual és alguna cosa» (''tò hoû héneka''); allò per a què l'agent duu a terme el seu ''érgon, ''la seva obra o acció ([[Recurs:Aristòtil: les quatre causes|veg. text]]). En contra de la doctrina d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]] que sostenia la possibilitat d'una evolució regida pel mer [[atzar|atzar]], Aristòtil defensa una concepció finalista, és a dir, regida per un [[Grec::τέλος]] o finalitat. Aquesta finalitat o causa final és, en la naturalesa, intrínseca i no depèn de res extern a ella mateixa. Els [[epicureisme|atomistes]] es van oposar al finalisme i van defensar una concepció del món dominada per la conjunció de l'atzar i la necessitat. El providencialisme cristià va lligar la noció d'un ''telos'', en la naturalesa, als designis de la divinitat. En la ciència moderna, el [[mecanicisme|mecanicisme]] va criticar les tesis finalistes. | + | Punt final d'una cosa; si és punt final d'una acció o succés pot ser l'objectiu o la meta perseguits [[intencionalitat|intencionalment]]. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] defineix el ''telos'' com aquella [[causa|causa]] «per a la qual és alguna cosa» (''tò hoû héneka''); allò per a què l'agent duu a terme el seu ''érgon, ''la seva obra o acció ([[Recurs:Aristòtil: les quatre causes|veg. text]]). En contra de la doctrina d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]] que sostenia la possibilitat d'una evolució regida pel mer [[atzar|atzar]], Aristòtil defensa una concepció finalista, és a dir, regida per un [[Grec::τέλος]] o finalitat. Aquesta finalitat o [[causa final]] és, en la naturalesa, intrínseca i no depèn de res extern a ella mateixa. Els [[epicureisme|atomistes]] es van oposar al finalisme i van defensar una concepció del món dominada per la conjunció de l'atzar i la necessitat. El providencialisme cristià va lligar la noció d'un ''telos'', en la naturalesa, als designis de la divinitat. En la ciència moderna, el [[mecanicisme|mecanicisme]] va criticar les tesis finalistes. |
| − | Vegeu [[teleologia|teleologia]]. | + | Vegeu [[teleologia|teleologia]], [[fi]], [[finalitat]]. |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:16, 30 set 2018
(transcripció del grec τέλος, fi )
Punt final d'una cosa; si és punt final d'una acció o succés pot ser l'objectiu o la meta perseguits intencionalment. Aristòtil defineix el telos com aquella causa «per a la qual és alguna cosa» (tò hoû héneka); allò per a què l'agent duu a terme el seu érgon, la seva obra o acció (veg. text). En contra de la doctrina d'Empèdocles que sostenia la possibilitat d'una evolució regida pel mer atzar, Aristòtil defensa una concepció finalista, és a dir, regida per un τέλος o finalitat. Aquesta finalitat o causa final és, en la naturalesa, intrínseca i no depèn de res extern a ella mateixa. Els atomistes es van oposar al finalisme i van defensar una concepció del món dominada per la conjunció de l'atzar i la necessitat. El providencialisme cristià va lligar la noció d'un telos, en la naturalesa, als designis de la divinitat. En la ciència moderna, el mecanicisme va criticar les tesis finalistes.
Vegeu teleologia, fi, finalitat.