Accions

Teleologia

De Wikisofia

La revisió el 22:23, 15 set 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - la pròpia [[naturalesa|natura + la mateixa [[naturalesa|natura)

(del grec τέλος telos, teleos, fi, i λόγος lógos, tractat)

Literalment, tractat de les causes finals, o bé doctrina de la finalitat. El terme introdueix la idea antropomòrfica, presa del model de l'actuació humana, que en el món existeix finalitat o que el finalisme constitueix una de les claus per a entendre-ho. Apareix en la filosofia grega, amb Anaxàgores i Plató, però és en Aristòtil on la causa final és una de les respostes als «perquès» que han de fer-se per a explicar el canvi, i on apareix una visió del món biològica en el qual la destinació de cada cosa, inclòs el món sencer, és el desenvolupament de totes les potencialitats de la mateixa naturalesa, juntament amb l'afirmació que el primer motor mou com mou la fi. Kant critica decisivament la finalitat com una cosa que pugui ser coneguda objectivament, en la Crítica de la raó pura, però l'admet com a interpretació subjectiva en la Crítica del judici.

El mecanicisme és la interpretació de la realitat directament oposada al finalisme. Des del sorgiment de la ciència moderna, tota la interpretació científica de la naturalesa és mecanicista.