Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Subjectivitat»

De Wikisofia

m (bot: - subjectivitat.Però encara + subjectivitat. Però encara)
m (bot: - relació de [[intersubjectivitat + relació d'[[intersubjectivitat)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''subiectivus'', que es refereix al subjecte)</small>
 
<small>(del llatí ''subiectivus'', que es refereix al subjecte)</small>
  
En general, condició del subjectiu, en el sentit etimològic del que pertany a l'[[individu|individu]] o és inherent al [[subjecte |subjecte]] humà. No obstant això, en filosofia s'utilitza preferentment com a sinònim de «[[autoconsciència|autoconsciència]]» o «[[consciència|consciència]]» de si mateix, per la qual l'home es percep com una unitat sempre idèntica i diferenciable respecte dels altres éssers o objectes del [[món|món]]. Mitjançant aquesta consciència de si l'home és subjecte en un món d'objectes; l'objecte és o existeix sense més, mentre que el subjecte estableix d'una manera conscient relacions i finalitats. La filosofia moderna apareix amb l'establiment, per part de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], de tota la certesa del pensar sobre la pròpia subjectivitat. Però encara que, pel [[racionalisme|racionalisme]], aquesta idea de subjectivitat, entesa com a identitat de consciència amb si mateix, és el fonament absolut de tot saber, per a sistemes filosòfics posteriors, aquest concepte sembla més aviat buit, de manera que, de cara a la [[veritat|veritat]] i al [[saber|saber]], àdhuc les dades immediates de la consciència han d'interpretar-se en una relació de [[intersubjectivitat|intersubjectivitat]] amb els altres.
+
En general, condició del subjectiu, en el sentit etimològic del que pertany a l'[[individu|individu]] o és inherent al [[subjecte |subjecte]] humà. No obstant això, en filosofia s'utilitza preferentment com a sinònim de «[[autoconsciència|autoconsciència]]» o «[[consciència|consciència]]» de si mateix, per la qual l'home es percep com una unitat sempre idèntica i diferenciable respecte dels altres éssers o objectes del [[món|món]]. Mitjançant aquesta consciència de si l'home és subjecte en un món d'objectes; l'objecte és o existeix sense més, mentre que el subjecte estableix d'una manera conscient relacions i finalitats. La filosofia moderna apareix amb l'establiment, per part de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], de tota la certesa del pensar sobre la pròpia subjectivitat. Però encara que, pel [[racionalisme|racionalisme]], aquesta idea de subjectivitat, entesa com a identitat de consciència amb si mateix, és el fonament absolut de tot saber, per a sistemes filosòfics posteriors, aquest concepte sembla més aviat buit, de manera que, de cara a la [[veritat|veritat]] i al [[saber|saber]], àdhuc les dades immediates de la consciència han d'interpretar-se en una relació d'[[intersubjectivitat|intersubjectivitat]] amb els altres.
  
  

Revisió del 16:37, 16 set 2017

(del llatí subiectivus, que es refereix al subjecte)

En general, condició del subjectiu, en el sentit etimològic del que pertany a l'individu o és inherent al subjecte humà. No obstant això, en filosofia s'utilitza preferentment com a sinònim de «autoconsciència» o «consciència» de si mateix, per la qual l'home es percep com una unitat sempre idèntica i diferenciable respecte dels altres éssers o objectes del món. Mitjançant aquesta consciència de si l'home és subjecte en un món d'objectes; l'objecte és o existeix sense més, mentre que el subjecte estableix d'una manera conscient relacions i finalitats. La filosofia moderna apareix amb l'establiment, per part de Descartes, de tota la certesa del pensar sobre la pròpia subjectivitat. Però encara que, pel racionalisme, aquesta idea de subjectivitat, entesa com a identitat de consciència amb si mateix, és el fonament absolut de tot saber, per a sistemes filosòfics posteriors, aquest concepte sembla més aviat buit, de manera que, de cara a la veritat i al saber, àdhuc les dades immediates de la consciència han d'interpretar-se en una relació d'intersubjectivitat amb els altres.