Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Sofisma»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "máticos" a "màtics")
m (Text de reemplaçament - "mático" a "màtic")
 
Línia 4: Línia 4:
 
[[raonament|Raonament]] invàlid, en aparença correcte i convincent, que tanca alguna argúcia lògica. El nom deriva de la crítica que feia [[Autor:Plató|Plató]]dels [[sofistes, els|sofistes]] del seu temps, als quals acusava, malgrat ser grans pensadors, de no ser posseïdors de la veritable [[dialèctica|dialèctica]], i d'usar una retòrica basada en l'art de  l'[[aparença|aparença]] i de l'engany; a ells els atribueix la capacitat «de convertir el millor en el pitjor».
 
[[raonament|Raonament]] invàlid, en aparença correcte i convincent, que tanca alguna argúcia lògica. El nom deriva de la crítica que feia [[Autor:Plató|Plató]]dels [[sofistes, els|sofistes]] del seu temps, als quals acusava, malgrat ser grans pensadors, de no ser posseïdors de la veritable [[dialèctica|dialèctica]], i d'usar una retòrica basada en l'art de  l'[[aparença|aparença]] i de l'engany; a ells els atribueix la capacitat «de convertir el millor en el pitjor».
  
En el llatí medieval, ''sophisma'' era una argumentació elaborada pels lògics anomenats «moderns» que escrivien ''Sophismata'', o tractats en què estudiaven la funció que exercien els termes [[sincategoremático|sincategoremàtics]] en els raonaments, amb exemples sovint paradoxals. Amb aquests antecedents, el sofisma cobra l'aire de mer joc lògic amb la intencionalitat d'enganyar o posar enigmes a la capacitat de raonar. El sofisma es distingeix del [[paralogisme|paralogisme]], d'una banda, perquè en aquest l'[[error|error]] és sempre involuntari i, per l'altre, de la fal·làcia, ja que en, en aquesta, no sempre existeix voluntarietat d'engany.
+
En el llatí medieval, ''sophisma'' era una argumentació elaborada pels lògics anomenats «moderns» que escrivien ''Sophismata'', o tractats en què estudiaven la funció que exercien els termes [[sincategoremàtic|sincategoremàtics]] en els raonaments, amb exemples sovint paradoxals. Amb aquests antecedents, el sofisma cobra l'aire de mer joc lògic amb la intencionalitat d'enganyar o posar enigmes a la capacitat de raonar. El sofisma es distingeix del [[paralogisme|paralogisme]], d'una banda, perquè en aquest l'[[error|error]] és sempre involuntari i, per l'altre, de la fal·làcia, ja que en, en aquesta, no sempre existeix voluntarietat d'engany.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 16:20, 26 feb 2015

(derivat del grec σοφός, sophós, hàbil, enginyós)

Raonament invàlid, en aparença correcte i convincent, que tanca alguna argúcia lògica. El nom deriva de la crítica que feia Platódels sofistes del seu temps, als quals acusava, malgrat ser grans pensadors, de no ser posseïdors de la veritable dialèctica, i d'usar una retòrica basada en l'art de l'aparença i de l'engany; a ells els atribueix la capacitat «de convertir el millor en el pitjor».

En el llatí medieval, sophisma era una argumentació elaborada pels lògics anomenats «moderns» que escrivien Sophismata, o tractats en què estudiaven la funció que exercien els termes sincategoremàtics en els raonaments, amb exemples sovint paradoxals. Amb aquests antecedents, el sofisma cobra l'aire de mer joc lògic amb la intencionalitat d'enganyar o posar enigmes a la capacitat de raonar. El sofisma es distingeix del paralogisme, d'una banda, perquè en aquest l'error és sempre involuntari i, per l'altre, de la fal·làcia, ja que en, en aquesta, no sempre existeix voluntarietat d'engany.