Sentit i referència

G. Frege

Traducció dels termes alemanys Sinn i Bedeutung, respectivament, amb els quals Gottlob Frege va explicar la seva teoria sobre el significat. Referència d'un terme és allò que el terme denota (o refereix) -concepte semblant al de denotació (encara que de vegades es diu que és allò que «designa»)-, mentre que sentit d'un terme és la manera com un terme es refereix a un objecte; concepte semblant al de designació (veg. citació).

Dos termes poden tenir la mateixa referència, però diferent sentit, pel fet de presentar-la sota una manera o aspecte diferent; així, les expressions «l'autor de El Quixot» i «el Manxol de Lepanto» tenen igual referent, doncs ambdues es refereixen a Cervantes, encara que presentant-ho sota un aspecte diferent. Tota expressió nominal ha de tenir sentit, encara que no és necessari que sempre tingui un referent. Tenen sentit i referència noms com «2» (el primer nombre parell), o «Roma» (capital d'Itàlia); tenen pròpiament només sentit, sense referent real, noms com «centaure» (homes-cavall mitològics) o «Èdip» (fill de Lai i Jocasta, en la mitologia). Els noms propis, dels quals es diu que no designen, sinó que només denoten, tenen per Frege no només referència, sinó també sentit: el sentit que tenen per qui els usa, que podria substituir-los per qualsevol altra expressió equivalent; així, «Brut» és «l'assassí de Cèsar». Quan es tracta d'enunciats, això és, la «idea» o el «pensament» (terminologia de Frege) és el sentit, mentre que la referència és el seu valor de veritat, i així com el sentit d'un terme és la condició que l'objecte ha de satisfer per ser un referent d'aquest terme, així també, perquè un enunciat sigui veritable, ha d'haver-hi un estat de coses que satisfaci el seu sentit. D'aquí que es digui que entendre un enunciat sigui conèixer les seves condicions de veritat.