Diferència entre revisions de la pàgina «Sentit i referència»
De Wikisofia
m (bot: -veure cita +veg. citació) |
m (bot: - per qui els + per a qui els) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Traducció dels termes alemanys ''Sinn'' i ''Bedeutung'', respectivament, amb els quals [[Autor:Frege, Gottlob|Gottlob Frege]] va explicar la seva teoria sobre el [[significat|significat]]. Referència d'un terme és ''allò que ''el terme denota (o refereix) -concepte semblant al de [[denotació|denotació]] (encara que de vegades es diu que és allò que «designa»)-, mentre que ''sentit'' d'un terme és'' la manera com ''un terme es refereix a un objecte; concepte semblant al de [[designació|designació]] ([[Recurs:cita Frege|veg. citació]]). | Traducció dels termes alemanys ''Sinn'' i ''Bedeutung'', respectivament, amb els quals [[Autor:Frege, Gottlob|Gottlob Frege]] va explicar la seva teoria sobre el [[significat|significat]]. Referència d'un terme és ''allò que ''el terme denota (o refereix) -concepte semblant al de [[denotació|denotació]] (encara que de vegades es diu que és allò que «designa»)-, mentre que ''sentit'' d'un terme és'' la manera com ''un terme es refereix a un objecte; concepte semblant al de [[designació|designació]] ([[Recurs:cita Frege|veg. citació]]). | ||
| − | Dos termes poden tenir la mateixa referència, però diferent sentit, pel fet de presentar-la sota una manera o aspecte diferent; així, les expressions «l'autor de ''El Quixot''» i «el Manxol de Lepanto» tenen igual referent, doncs ambdues es refereixen a Cervantes, encara que presentant-ho sota un aspecte diferent. Tota expressió nominal ha de tenir sentit, encara que no és necessari que sempre tingui un referent. Tenen sentit i referència noms com «2» (el primer nombre parell), o «Roma» (capital d'Itàlia); tenen pròpiament només sentit, sense referent real, noms com «centaure» (homes-cavall mitològics) o «Èdip» (fill de Lai i Jocasta, en la mitologia). Els noms propis, dels quals es diu que no designen, sinó que només denoten, tenen per Frege no només referència, sinó també [[sentit|sentit]]: el sentit que tenen per qui els usa, que podria substituir-los per qualsevol altra expressió equivalent; així, «Brut» és «l'assassí de Cèsar». Quan es tracta d'enunciats, això és, la «idea» o el «pensament» (terminologia de Frege) és el sentit, mentre que la referència és el seu [[veritat, valors de|valor de veritat]], i així com el sentit d'un terme és la condició que l'objecte ha de satisfer per ser un [[referent|referent]] d'aquest terme, així també, perquè un enunciat sigui veritable, ha d'haver-hi un [[estat de coses|estat de coses]] que satisfaci el seu sentit. D'aquí que es digui que entendre un [[enunciat|enunciat]] sigui conèixer les seves condicions de veritat. | + | Dos termes poden tenir la mateixa referència, però diferent sentit, pel fet de presentar-la sota una manera o aspecte diferent; així, les expressions «l'autor de ''El Quixot''» i «el Manxol de Lepanto» tenen igual referent, doncs ambdues es refereixen a Cervantes, encara que presentant-ho sota un aspecte diferent. Tota expressió nominal ha de tenir sentit, encara que no és necessari que sempre tingui un referent. Tenen sentit i referència noms com «2» (el primer nombre parell), o «Roma» (capital d'Itàlia); tenen pròpiament només sentit, sense referent real, noms com «centaure» (homes-cavall mitològics) o «Èdip» (fill de Lai i Jocasta, en la mitologia). Els noms propis, dels quals es diu que no designen, sinó que només denoten, tenen per Frege no només referència, sinó també [[sentit|sentit]]: el sentit que tenen per a qui els usa, que podria substituir-los per qualsevol altra expressió equivalent; així, «Brut» és «l'assassí de Cèsar». Quan es tracta d'enunciats, això és, la «idea» o el «pensament» (terminologia de Frege) és el sentit, mentre que la referència és el seu [[veritat, valors de|valor de veritat]], i així com el sentit d'un terme és la condició que l'objecte ha de satisfer per ser un [[referent|referent]] d'aquest terme, així també, perquè un enunciat sigui veritable, ha d'haver-hi un [[estat de coses|estat de coses]] que satisfaci el seu sentit. D'aquí que es digui que entendre un [[enunciat|enunciat]] sigui conèixer les seves condicions de veritat. |
Revisió del 14:17, 10 ago 2017
Traducció dels termes alemanys Sinn i Bedeutung, respectivament, amb els quals Gottlob Frege va explicar la seva teoria sobre el significat. Referència d'un terme és allò que el terme denota (o refereix) -concepte semblant al de denotació (encara que de vegades es diu que és allò que «designa»)-, mentre que sentit d'un terme és la manera com un terme es refereix a un objecte; concepte semblant al de designació (veg. citació).
Dos termes poden tenir la mateixa referència, però diferent sentit, pel fet de presentar-la sota una manera o aspecte diferent; així, les expressions «l'autor de El Quixot» i «el Manxol de Lepanto» tenen igual referent, doncs ambdues es refereixen a Cervantes, encara que presentant-ho sota un aspecte diferent. Tota expressió nominal ha de tenir sentit, encara que no és necessari que sempre tingui un referent. Tenen sentit i referència noms com «2» (el primer nombre parell), o «Roma» (capital d'Itàlia); tenen pròpiament només sentit, sense referent real, noms com «centaure» (homes-cavall mitològics) o «Èdip» (fill de Lai i Jocasta, en la mitologia). Els noms propis, dels quals es diu que no designen, sinó que només denoten, tenen per Frege no només referència, sinó també sentit: el sentit que tenen per a qui els usa, que podria substituir-los per qualsevol altra expressió equivalent; així, «Brut» és «l'assassí de Cèsar». Quan es tracta d'enunciats, això és, la «idea» o el «pensament» (terminologia de Frege) és el sentit, mentre que la referència és el seu valor de veritat, i així com el sentit d'un terme és la condició que l'objecte ha de satisfer per ser un referent d'aquest terme, així també, perquè un enunciat sigui veritable, ha d'haver-hi un estat de coses que satisfaci el seu sentit. D'aquí que es digui que entendre un enunciat sigui conèixer les seves condicions de veritat.