Sense data, teoria dels

El terme sense-data va ser creat per Moore per referir-se a les dades dels sentits, o dades sensorials, en oposició als objectes mateixos, quan coneguts, als quals anomena sensibilia, i ho van admetre. també B. Russell i C.D. Broad; (veure text). Són la representació interna o psíquica de les coses.

L'anomenada teoria dels sense-data intenta explicar la percepció establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són els dades sensorials, que han de diferenciar-se tant de la sensació o consciència, com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a representació d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una reconstrucció de l'objecte a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria fenomenista. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són G.I. Moore (veure referència), B. Russell (veure referència) i C.D. Broad.

Referencia G.I. Moore ↓

Moore exposa, per exemple, aquesta teoria en Defensa del sentit comú i altres assajos (Orbis, Barcelona 1983), sobretot en el cap. 2 i 9.

Referencia B. Russell ↓

La primera versió dels sense-data formulada per Russell en Els problemes de la filosofia (1912) [trad. cast.: Labor, Barcelona 1978] va ser objecte de diferents correccions en altres obres posteriors, sobretot en Misticisme i lògica i altres assajos (1917)[Edhasa, Barcelona 1987] i en El coneixement humà: el seu abast i les seves limitacions (1948) [trad. cast.: Taurus, Madrid 1977].