Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Síntesi»

De Wikisofia

m (bot: - a l`anàlisi, + a l'anàlisi,)
m (bot: - per formar [[enunciat|enunciat + per a formar [[enunciat|enunciat)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::σύνθεσις]], ''sýnthesis'', composició, unió d'objectes)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::σύνθεσις]], ''sýnthesis'', composició, unió d'objectes)</small>
  
Des del punt de vista etimològic, que coincideix substancialment amb el sentit habitual de la paraula, significa tant la unificació o conciliació de coses diverses, per exemple opinions, com el resultat final d'aquesta unificació. (L'ús en química d'aquesta paraula exemplifica el seu sentit etimològic: obtenció d'un compost a partir dels seus elements originaris. [[epistemologia|Epistemològicament]], és l'operació mental, contraria a l'[[anàlisi|anàlisi]], mitjançant la qual s'unifica el divers (3a Regla del Mètode de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]]; [[Recurs:Descartes: tercera regla|veg. text]]). En l'estructura mateixa de l'enunciat o proposició, «S és P», es fa visible la síntesi en què consisteix el pensar mateix. No només se sintetitzen i encadenen [[subjecte |subjectes]] a [[predicat|predicats]], per formar [[enunciat|enunciats]], sinó també enunciats per formar [[raonament|raonaments]]. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ha expressat bé la relació entre «síntesi» i «pensament», en concebre el coneixement com un procés de síntesi o d'unificació del divers ([[Recurs:Kant: la síntesi de l'enteniment|veg. text]]). La mateixa unitat de l'[[experiència|experiència]], això és, que l'experiència pugui tenir un sentit com a conjunt, està determinada per una síntesi'' a priori'', a la qual anomena «unitat sintètica de l'apercepció» o unitat transcendental de l'autoconsciència ([[Recurs:Kant: el jo penso|veg. text]]): el [[jo|jo]].
+
Des del punt de vista etimològic, que coincideix substancialment amb el sentit habitual de la paraula, significa tant la unificació o conciliació de coses diverses, per exemple opinions, com el resultat final d'aquesta unificació. (L'ús en química d'aquesta paraula exemplifica el seu sentit etimològic: obtenció d'un compost a partir dels seus elements originaris. [[epistemologia|Epistemològicament]], és l'operació mental, contraria a l'[[anàlisi|anàlisi]], mitjançant la qual s'unifica el divers (3a Regla del Mètode de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]]; [[Recurs:Descartes: tercera regla|veg. text]]). En l'estructura mateixa de l'enunciat o proposició, «S és P», es fa visible la síntesi en què consisteix el pensar mateix. No només se sintetitzen i encadenen [[subjecte |subjectes]] a [[predicat|predicats]], per a formar [[enunciat|enunciats]], sinó també enunciats per formar [[raonament|raonaments]]. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ha expressat bé la relació entre «síntesi» i «pensament», en concebre el coneixement com un procés de síntesi o d'unificació del divers ([[Recurs:Kant: la síntesi de l'enteniment|veg. text]]). La mateixa unitat de l'[[experiència|experiència]], això és, que l'experiència pugui tenir un sentit com a conjunt, està determinada per una síntesi'' a priori'', a la qual anomena «unitat sintètica de l'apercepció» o unitat transcendental de l'autoconsciència ([[Recurs:Kant: el jo penso|veg. text]]): el [[jo|jo]].
  
 
En la filosofia de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], i abans en la de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]], «síntesi» és el tercer moment del moviment dialèctic, que unifica, superant-los, els oposats: la tesi i  l'[[antítesi|antítesi]].
 
En la filosofia de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], i abans en la de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]], «síntesi» és el tercer moment del moviment dialèctic, que unifica, superant-los, els oposats: la tesi i  l'[[antítesi|antítesi]].

Revisió del 10:41, 13 oct 2017

 (del grec σύνθεσις, sýnthesis, composició, unió d'objectes)

Des del punt de vista etimològic, que coincideix substancialment amb el sentit habitual de la paraula, significa tant la unificació o conciliació de coses diverses, per exemple opinions, com el resultat final d'aquesta unificació. (L'ús en química d'aquesta paraula exemplifica el seu sentit etimològic: obtenció d'un compost a partir dels seus elements originaris. Epistemològicament, és l'operació mental, contraria a l'anàlisi, mitjançant la qual s'unifica el divers (3a Regla del Mètode de Descartes; veg. text). En l'estructura mateixa de l'enunciat o proposició, «S és P», es fa visible la síntesi en què consisteix el pensar mateix. No només se sintetitzen i encadenen subjectes a predicats, per a formar enunciats, sinó també enunciats per formar raonaments. Kant ha expressat bé la relació entre «síntesi» i «pensament», en concebre el coneixement com un procés de síntesi o d'unificació del divers (veg. text). La mateixa unitat de l'experiència, això és, que l'experiència pugui tenir un sentit com a conjunt, està determinada per una síntesi a priori, a la qual anomena «unitat sintètica de l'apercepció» o unitat transcendental de l'autoconsciència (veg. text): el jo.

En la filosofia de Hegel, i abans en la de Fichte, «síntesi» és el tercer moment del moviment dialèctic, que unifica, superant-los, els oposats: la tesi i l'antítesi.