Principi d'indeterminació

Werner Heisenberg

Principi fonamental de la mecànica quàntica, també anomenat principi d'incertesa o relació d'indeterminació, que afirma que la inexactitud forma part natural del nostre coneixement del món subatòmic. Segons la formulació de Werner Heisenberg, en 1927, «no és possible determinar alhora la posició i la velocitat d'una partícula atòmica amb un grau de precisió arbitràriament fixat» (veg. citació). Heisenberg va demostrar que el producte d'ambdues imprecisions era igual o superior a un valor determinat (la constant de Planck h), la qual cosa significa que és impossible conèixer amb suficient precisió la situació d'un estat físic en un instant determinat per a poder predir la situació del mateix estat físic en un instant immediatament posterior. El principi d'indeterminació, per tant, suposa que en la realitat subatòmica no vige el determinisme físic. En aquest domini, les lleis només aconsegueixen una formulació estadística (veg. text). Hi ha autors, inclòs el mateix Heisenberg, que estenen aquesta indeterminació quàntica també al món físic macroscòpic, amb l'excepció, no obstant això, que en aquest camp l'error –com que és tan petit– és pràcticament negligible.