Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Polimaties»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} El terme grec Grec::πολυμαθία designa el saber de moltes coses. Va ser usat per Heràclit per ridiculitzar la...».)
 
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
El terme grec [[Grec::πολυμαθία]] designa el saber de moltes coses. Va ser usat per [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] per ridiculitzar la pretensió de saber apel·lant a un ampli conjunt de coneixements dispersos. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] usa el terme com a sinònim de possessió dels coneixements racionals.
+
El terme grec [[Grec::πολυμαθία]] (polimatia) designa el saber de moltes coses. Un polímata (en grec: [[Grec::πολυμαθής]]) és un individu que posseeix coneixements que abasten diversos àmbits de coneixement (de diverses ciències i arts). En aquest sentir la majoria dels filòsofs de l'antiguitat van ser polímates. Aquesta accepció seria semblant a la denominació «homes renaixentistes» (un exemple clàssic del qual seria Leonardo da Vinci, per exemple)
 +
 
 +
Aquest terme va ser emprat per [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] per a ridiculitzar la pretensió de saber apel·lant a un ampli conjunt de coneixements dispersos. De tant voler conèixer de tot, diu Heràclit (referint-se a Homer), es perd de vista la necessitat d'apel·lar al ''[[logos]]'' i al coneixement de la [[Physis|physis]].
 +
 
 +
[[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] usa el terme com a sinònim de possessió dels coneixements racionals.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}

Revisió de 19:47, 3 nov 2018

El terme grec πολυμαθία (polimatia) designa el saber de moltes coses. Un polímata (en grec: πολυμαθής) és un individu que posseeix coneixements que abasten diversos àmbits de coneixement (de diverses ciències i arts). En aquest sentir la majoria dels filòsofs de l'antiguitat van ser polímates. Aquesta accepció seria semblant a la denominació «homes renaixentistes» (un exemple clàssic del qual seria Leonardo da Vinci, per exemple)

Aquest terme va ser emprat per Heràclit per a ridiculitzar la pretensió de saber apel·lant a un ampli conjunt de coneixements dispersos. De tant voler conèixer de tot, diu Heràclit (referint-se a Homer), es perd de vista la necessitat d'apel·lar al logos i al coneixement de la physis.

Kant usa el terme com a sinònim de possessió dels coneixements racionals.