Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Philosophes, els»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "baró de" a "baró d'")
m (Text de reemplaçament - "Enciclopèdia, la" a "Enciclopèdia, l'")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Nom que es dóna als il·lustrats francesos. El model per excel·lència de «philosophe» és [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]], però ho són també [[Autor:Alembert, Jean le Rond d'|d´Alembert]], [[Autor:Voltaire|Voltaire]], [[Autor:Rousseau, Jean-Jacques|Rousseau]], [[Autor:Helvétius, Claude-Adrien|Helvetius]], [[Autor:La Mettrie, Julien Offray de|La Mettrie]], [[Autor:Holbach, Paul-Henri Dietrich, baró d'|d´Holbach]], [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]], etc., això és, el grup dels anomenats «enciclopedistes», directors i redactors de la [[Enciclopèdia, la|Enciclopèdia]]. Per filosofia s'entenia en aquesta època el conjunt de [[saber|saber]] racional orientat a la pràctica que proporcionen les [[ciència|ciències]], i ser filòsof significava sentir-se portat per la claredat de ''Els lumières'', de la llum de la raó en tots els aspectes de la vida humana: religiós, polític, jurídic, en les ciències, en les arts i en les lletres, i treballar per que l'educació i la informació aconseguissin a tots els ciutadans (en realitat, no obstant això, a les classes burgeses). Característica també comuna a tots ells era el [[deisme|deisme]], que en alguns era [[ateisme|ateisme]] (d´Holbach), el [[naturalisme|naturalisme]], que en alguns casos era [[materialisme|materialisme]] (La Mettrie) o [[sensualisme|sensisme]] (Condillac) i, sobretot, la voluntat decidida d'eliminar de la ment humana tot el que representava superstició, obscurantisme i intolerància.
+
Nom que es dóna als il·lustrats francesos. El model per excel·lència de «philosophe» és [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]], però ho són també [[Autor:Alembert, Jean le Rond d'|d´Alembert]], [[Autor:Voltaire|Voltaire]], [[Autor:Rousseau, Jean-Jacques|Rousseau]], [[Autor:Helvétius, Claude-Adrien|Helvetius]], [[Autor:La Mettrie, Julien Offray de|La Mettrie]], [[Autor:Holbach, Paul-Henri Dietrich, baró d'|d´Holbach]], [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]], etc., això és, el grup dels anomenats «enciclopedistes», directors i redactors de la [[Enciclopèdia, l'|Enciclopèdia]]. Per filosofia s'entenia en aquesta època el conjunt de [[saber|saber]] racional orientat a la pràctica que proporcionen les [[ciència|ciències]], i ser filòsof significava sentir-se portat per la claredat de ''Els lumières'', de la llum de la raó en tots els aspectes de la vida humana: religiós, polític, jurídic, en les ciències, en les arts i en les lletres, i treballar per que l'educació i la informació aconseguissin a tots els ciutadans (en realitat, no obstant això, a les classes burgeses). Característica també comuna a tots ells era el [[deisme|deisme]], que en alguns era [[ateisme|ateisme]] (d´Holbach), el [[naturalisme|naturalisme]], que en alguns casos era [[materialisme|materialisme]] (La Mettrie) o [[sensualisme|sensisme]] (Condillac) i, sobretot, la voluntat decidida d'eliminar de la ment humana tot el que representava superstició, obscurantisme i intolerància.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}

Revisió del 22:30, 11 abr 2015

Nom que es dóna als il·lustrats francesos. El model per excel·lència de «philosophe» és Diderot, però ho són també d´Alembert, Voltaire, Rousseau, Helvetius, La Mettrie, d´Holbach, Condillac, etc., això és, el grup dels anomenats «enciclopedistes», directors i redactors de la Enciclopèdia. Per filosofia s'entenia en aquesta època el conjunt de saber racional orientat a la pràctica que proporcionen les ciències, i ser filòsof significava sentir-se portat per la claredat de Els lumières, de la llum de la raó en tots els aspectes de la vida humana: religiós, polític, jurídic, en les ciències, en les arts i en les lletres, i treballar per que l'educació i la informació aconseguissin a tots els ciutadans (en realitat, no obstant això, a les classes burgeses). Característica també comuna a tots ells era el deisme, que en alguns era ateisme (d´Holbach), el naturalisme, que en alguns casos era materialisme (La Mettrie) o sensisme (Condillac) i, sobretot, la voluntat decidida d'eliminar de la ment humana tot el que representava superstició, obscurantisme i intolerància.