Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Oposats»

De Wikisofia

m (bot: -vegeu la citació +veg. citació)
m (bot: - o un expressa + o una expressa)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''opponere'', situar davant)</small>
 
<small>(del llatí ''opponere'', situar davant)</small>
  
Referit a parells de [[terme|termes]], quan aquests són correlatius, contraris o contradictoris, o un d'expressa privació i l'altre possessió ([[Recurs:Cita d'Aristòtil 4|veg. citació]]).
+
Referit a parells de [[terme|termes]], quan aquests són correlatius, contraris o contradictoris, o una expressa privació i l'altre expressa possessió ([[Recurs:Cita d'Aristòtil 4|veg. citació]]).
  
 
Referit a [[enunciat|enunciats]], quan, tenint igual subjecte i igual predicat, difereixen en [[quantitat|quantitat]] (subalterns), en [[qualitat|qualitat]] (contraris o subcontraris) o en ambdues coses ([[contradictoris|contradictoris]]).
 
Referit a [[enunciat|enunciats]], quan, tenint igual subjecte i igual predicat, difereixen en [[quantitat|quantitat]] (subalterns), en [[qualitat|qualitat]] (contraris o subcontraris) o en ambdues coses ([[contradictoris|contradictoris]]).
Línia 8: Línia 8:
 
<center>[[File:906.png|400px]]</center>
 
<center>[[File:906.png|400px]]</center>
  
Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat [[metafísica|metafísic]] i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els [[pitagorisme|pitagòrics]] expressen amb les seves taules d'oposats una concepció [[dualisme|dualista]] de l'univers; [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l'Edat Mitjana, [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]] construeix la seva doctrina de Déu sobre la noció de la «coincidència dels oposats» i, en l'edat moderna, [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] fa de la [[contradicció|contradicció]] el principi motor de l'esdevenir de la Idea.
+
Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat [[metafísica|metafísic]] i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els [[pitagorisme|pitagòrics]] expressen amb les seves taules d'oposats una concepció [[dualisme|dualista]] de l'univers; [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l'edat mitjana, [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]] construeix la seva doctrina de Déu sobre la noció de la «coincidència dels oposats» i, en l'edat moderna, [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] fa de la [[contradicció|contradicció]] el principi motor de l'esdevenir de la Idea.
  
Veure: [[quadrat d'oposicions|quadre d'oposicions]].
+
Vegeu: [[quadrat d'oposicions|quadre d'oposicions]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 21:33, 18 oct 2017

(del llatí opponere, situar davant)

Referit a parells de termes, quan aquests són correlatius, contraris o contradictoris, o una expressa privació i l'altre expressa possessió (veg. citació).

Referit a enunciats, quan, tenint igual subjecte i igual predicat, difereixen en quantitat (subalterns), en qualitat (contraris o subcontraris) o en ambdues coses (contradictoris).

906.png

Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat metafísic i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els pitagòrics expressen amb les seves taules d'oposats una concepció dualista de l'univers; Heràclit entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l'edat mitjana, Nicolau de Cusa construeix la seva doctrina de Déu sobre la noció de la «coincidència dels oposats» i, en l'edat moderna, Hegel fa de la contradicció el principi motor de l'esdevenir de la Idea.

Vegeu: quadre d'oposicions.