Oposats

(del llatí opponere, situar davant)

Referit a parells de termes, quan aquests són correlatius, contraris o contradictoris, o un d'expressa privació i l'altre possessió (veg. citació).

Referit a enunciats, quan, tenint igual subjecte i igual predicat, difereixen en quantitat (subalterns), en qualitat (contraris o subcontraris) o en ambdues coses (contradictoris).

Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat metafísic i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els pitagòrics expressen amb les seves taules d'oposats una concepció dualista de l'univers; Heràclit entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l'Edat Mitjana, Nicolau de Cusa construeix la seva doctrina de Déu sobre la noció de la «coincidència dels oposats» i, en l'edat moderna, Hegel fa de la contradicció el principi motor de l'esdevenir de la Idea.

Veure: quadre d'oposicions.