Diferència entre revisions de la pàgina «Oposats»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''opponere'', situar davant)</small> Referit a parells de termes, quan aquests són correlatius, contraris o contradi...».) |
|||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat [[metafísica|metafísic]] i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els [[pitagorisme|pitagòrics]] expressen amb les seves taules d'oposats una concepció [[dualisme|dualista]] de l'univers; [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l'Edat Mitjana, [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]] construeix la seva doctrina de Déu sobre la noció de la «coincidència dels oposats» i, en l'edat moderna, [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] fa de la [[contradicció|contradicció]] el principi motor de l'esdevenir de la Idea. | Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat [[metafísica|metafísic]] i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els [[pitagorisme|pitagòrics]] expressen amb les seves taules d'oposats una concepció [[dualisme|dualista]] de l'univers; [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l'Edat Mitjana, [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]] construeix la seva doctrina de Déu sobre la noció de la «coincidència dels oposats» i, en l'edat moderna, [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] fa de la [[contradicció|contradicció]] el principi motor de l'esdevenir de la Idea. | ||
| − | Veure: [[ | + | Veure: [[quadrat d'oposicions|quadre d'oposicions]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 22:16, 14 abr 2015
(del llatí opponere, situar davant)
Referit a parells de termes, quan aquests són correlatius, contraris o contradictoris, o un d'expressa privació i l'altre possessió (veure cita).
Referit a enunciats, quan, tenint igual subjecte i igual predicat, difereixen en quantitat (subalterns), en qualitat (contraris o subcontrarios) o en ambdues coses (contradictoris).
Existeixen sistemes filosòfics que han donat significat metafísic i importància especial als oposats i a l'oposició. En l'antiguitat, els pitagòrics expressen amb les seves taules d'oposats una concepció dualista de l'univers; Heràclit entén el món com a tensió i harmonia de contraris. En l'Edat Mitjana, Nicolau de Cusa construeix la seva doctrina de Déu sobre la noció de la «coincidència dels oposats» i, en l'edat moderna, Hegel fa de la contradicció el principi motor de l'esdevenir de la Idea.
Veure: quadre d'oposicions.