Ontoteologia

(del grec ὄντος, ontos, Θεός, theos i λόγος, logos, això és, ciència sobre Déu a partir del ser)

En Kant, l'intent de demostrar l'existència d'un ser originari per mitjans merament especulatius (veure cita),sense cap recurs a l' experiència. Feuerbach per la seva banda identifica la clàssica metafísica amb l'ontoteología (veure text ), i Heidegger aplica (críticament) aquest concepte a la metafísica tradicional en La constitució onto-teo-lògica de la metafísica, segona part de Identitat i diferència (1957), per destacar que la filosofia tradicional s'ha basat històricament, ja des d'Aristòtil, només en la noció d'ens -general i suprem-, això és, en el «oblit de l'ésser» i en l'oblit de la diferència ontològica entre ser i ens. Per això, per tractar només de l'ens en general i de l'ens suprem, la metafísica tradicional és una ontologia (ens quan ens) i una teologia (ens suprem), una ontoteología, que ha inclòs com a tema propi -inadequadament segons Heidegger- l'estudi de l'existència de Déu, ens suprem.