Ontologisme

Teoria filosòfic-teològica iniciada per Vincenzo Gioberti, que la va oposar al psicologisme de la filosofia moderna, basat en el cogito de Descartes, i que sosté que el primer objecte o primer ser que coneix la ment humana és Déu mateix present en ella, aprehès de manera intuïtiva com a «ens». Conèixer les coses és entendre reflexivament la relació d'aquest ens diví, present a l'esperit, amb les coses creades. Gioberti segueix una línia de pensament que arrenca de la teoria de la il·luminació d'Agustí d'Hipona, en l'antiguitat, i de Bonaventura de Bagnoregio, en l'edat mitjana, i de la teoria de la intuïció de les idees en Déu, com sosté, en els començaments de l'Edat Moderna, Malebranche i que s'expandeix a mitjan s. XVIII, gràcies a l'esforç dels autors tradicionalistes per refundar la metafísica, els fonaments de la qual havia destruït el kantisme. El coneixement de les coses a partir del concepte fonamental, l'ens que crea l'existent, permet deduir de les soles idees l'existència de les coses, igual com les coses creades existeixen a partir de les idees divines.

La subordinació de l'ontològic, o real, a l'epistemològic, o que simplement pot ser pensat, ha donat lloc a l'apel·latiu d'«ontològic» per a aquells raonaments, com el conegut argument ontològic, que es funden en aquest supòsit.