Noema

(en grec νόημα, el concebut o pensat, el concepte en sentit passiu, per oposició a noesi, comprensió i intel·lecció, en sentit actiu)

Terme que Husserl utilitza, en la seva anàlisi fenomenològic dels continguts de consciència, per a diferenciar un aspecte «noètic» d'un aspecte «noemàtic». El primer aspecte, que procedeix de noesi, es refereix a la vivència o fet en si de la consciència, mentre que el segon, de noema, es refereix al sentit o al contingut de la vivència de la consciència, a «allò a què es refereix», tant si és real com a ideal.