Noümen

(del grec noumena, les coses pensades, els intel·ligibles, terme que Plató aplica a les idees, en Timeu 51b)

I. Kant

Paraula amb que Kant es refereix a la cosa en si, a les coses tal com se suposa que són en si mateixes, més enllà del que podem conèixer per l' experiència, que només ens dóna accés al fenomen, o objecte conegut, mitjançant la sensibilitat i l'enteniment. La cosa en si no pot ser coneguda, sinó només pensada; és un pur intel·ligible; la seva existència l'exigeix la presència d'alguna cosa que només pot ser la seva aparença, o el seu fenomen (veure cita). L'acceptació o no acceptació de l'existència del noümènic va dividir a la filosofia postkantiana que va engendrar l' idealisme alemany, especialment amb autors com Fichte, Schelling i Hegel. També en el moviment neokantià es va revitalitzar la polèmica sobre la distinció entre fenomen i noúmeno, rebutjant-se l'existència d'aquest.