Diferència entre revisions de la pàgina «More geometrico»
De Wikisofia
(apostrofacions) |
m (bot: - geomètric, això és, + geomètric, és a dir,) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[File:spinoz5.gif|thumb|B. Spinoza]] | [[File:spinoz5.gif|thumb|B. Spinoza]] | ||
| − | Pels [[racionalisme|racionalistes]], que consideraven el mètode [[deducció|deductiu]] com a ideal, l'[[axiomatització|axiomatització]] euclidiana de la geometria se'ls apareixia com el model més perfecte de tota demostració a partir de definicions. D'aquesta manera, alguns filòsofs racionalistes del segle XVII, entre ells [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] i [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], presenten les seves argumentacions «a la manera geomètrica». Spinoza, per exemple, presenta la seva ''Ètica'' demostrada ''ordine geometrico, ''i va fer una presentació de la filosofia cartesiana de la mateixa manera en la seva ''Renati des Cartes Principiorum philosophiae partes prime et secunda more geometrico demostratae''. Aquesta forma d'argumentació i demostració va ser criticada pels empiristes, ja que consideraven que la manera d'argumentació geomètric, | + | Pels [[racionalisme|racionalistes]], que consideraven el mètode [[deducció|deductiu]] com a ideal, l'[[axiomatització|axiomatització]] euclidiana de la geometria se'ls apareixia com el model més perfecte de tota demostració a partir de definicions. D'aquesta manera, alguns filòsofs racionalistes del segle XVII, entre ells [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] i [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], presenten les seves argumentacions «a la manera geomètrica». Spinoza, per exemple, presenta la seva ''Ètica'' demostrada ''ordine geometrico, ''i va fer una presentació de la filosofia cartesiana de la mateixa manera en la seva ''Renati des Cartes Principiorum philosophiae partes prime et secunda more geometrico demostratae''. Aquesta forma d'argumentació i demostració va ser criticada pels empiristes, ja que consideraven que la manera d'argumentació geomètric, és a dir, deductiu, a partir de[axioma.htm axiomes] i [[postulat|postulats]], dóna per descomptat el que ha de demostrar, a saber, els mateixos postulats dels quals parteix. |
D'altra banda, els filòsofs francesos del segle XVIII van preferir l'anàlisi com a mètode, basat en l'àlgebra i no en la geometria. Encara que tota demostració ''more geometrico'' sigui de tipus axiomàtic, no tot sistema axiomàtic és ''more geometrico''. | D'altra banda, els filòsofs francesos del segle XVIII van preferir l'anàlisi com a mètode, basat en l'àlgebra i no en la geometria. Encara que tota demostració ''more geometrico'' sigui de tipus axiomàtic, no tot sistema axiomàtic és ''more geometrico''. | ||
Revisió de 13:22, 4 juny 2018
Expressió que significa «a la manera dels geòmetres», «a la manera geomètrica» o seguint l'«ordre dels geòmetres» (ordine geometrico).
Pels racionalistes, que consideraven el mètode deductiu com a ideal, l'axiomatització euclidiana de la geometria se'ls apareixia com el model més perfecte de tota demostració a partir de definicions. D'aquesta manera, alguns filòsofs racionalistes del segle XVII, entre ells Descartes i Spinoza, presenten les seves argumentacions «a la manera geomètrica». Spinoza, per exemple, presenta la seva Ètica demostrada ordine geometrico, i va fer una presentació de la filosofia cartesiana de la mateixa manera en la seva Renati des Cartes Principiorum philosophiae partes prime et secunda more geometrico demostratae. Aquesta forma d'argumentació i demostració va ser criticada pels empiristes, ja que consideraven que la manera d'argumentació geomètric, és a dir, deductiu, a partir de[axioma.htm axiomes] i postulats, dóna per descomptat el que ha de demostrar, a saber, els mateixos postulats dels quals parteix.
D'altra banda, els filòsofs francesos del segle XVIII van preferir l'anàlisi com a mètode, basat en l'àlgebra i no en la geometria. Encara que tota demostració more geometrico sigui de tipus axiomàtic, no tot sistema axiomàtic és more geometrico.