Diferència entre revisions de la pàgina «Moira»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " la destinació" a " el destí") |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Es tradueix generalment com [[destí|destí]]. En les antigues [[teogonia|teogonies]] i [[cosmogonia|cosmogonies]] la [[Grec::μοῖρα]] apareix com a suprema, perquè no només els homes, sinó fins i tot els déus estan sotmesos a ella. En certa manera aquesta noció va unida a la de αιών (''aión''): la vida finita o el [[temps|''temps'']] que'' ens toca'' viure i que ens atorga el destí. El que marca la diferència entre els déus i els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la ''moira'', encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mortals i ignorants, desconeixen aquests designis. | Es tradueix generalment com [[destí|destí]]. En les antigues [[teogonia|teogonies]] i [[cosmogonia|cosmogonies]] la [[Grec::μοῖρα]] apareix com a suprema, perquè no només els homes, sinó fins i tot els déus estan sotmesos a ella. En certa manera aquesta noció va unida a la de αιών (''aión''): la vida finita o el [[temps|''temps'']] que'' ens toca'' viure i que ens atorga el destí. El que marca la diferència entre els déus i els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la ''moira'', encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mortals i ignorants, desconeixen aquests designis. | ||
| − | En Hesíode, les tres Moires (el nom de les quals llatinitzat és el de les Parques), són Làquesis, Cloto i Àtropos –filles de Zeus i Temis (la necessitat o [[anankhé|ἀνάγκη]], ''anankhé'')–, i es representen filant, és a dir, teixint el futur i el destí de la humanitat i de l'univers, que és regit per aquesta ἀνάγκη. Aquesta imatge és reproduïda per [[Autor:Plató|Plató]] en la ''República ''(617b), i de manera una mica diferent en el ''Timeu'' (47i-48a, [[Recurs:Plató: | + | En Hesíode, les tres Moires (el nom de les quals llatinitzat és el de les Parques), són Làquesis, Cloto i Àtropos –filles de Zeus i Temis (la necessitat o [[anankhé|ἀνάγκη]], ''anankhé'')–, i es representen filant, és a dir, teixint el futur i el destí de la humanitat i de l'univers, que és regit per aquesta ἀνάγκη. Aquesta imatge és reproduïda per [[Autor:Plató|Plató]] en la ''República ''(617b), i de manera una mica diferent en el ''Timeu'' (47i-48a, [[Recurs:Plató:_la_intel·ligència_i_la_necessitat|veg. text]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 21:31, 15 set 2018
(del grec μοῖρα, donar a cadascun la seva part, el lot o el dot que li correspon)
Es tradueix generalment com destí. En les antigues teogonies i cosmogonies la μοῖρα apareix com a suprema, perquè no només els homes, sinó fins i tot els déus estan sotmesos a ella. En certa manera aquesta noció va unida a la de αιών (aión): la vida finita o el temps que ens toca viure i que ens atorga el destí. El que marca la diferència entre els déus i els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la moira, encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mortals i ignorants, desconeixen aquests designis.
En Hesíode, les tres Moires (el nom de les quals llatinitzat és el de les Parques), són Làquesis, Cloto i Àtropos –filles de Zeus i Temis (la necessitat o ἀνάγκη, anankhé)–, i es representen filant, és a dir, teixint el futur i el destí de la humanitat i de l'univers, que és regit per aquesta ἀνάγκη. Aquesta imatge és reproduïda per Plató en la República (617b), i de manera una mica diferent en el Timeu (47i-48a, veg. text).