Diferència entre revisions de la pàgina «Mentalisme»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Doctrina que | + | Doctrina que sosté l'existència de processos i estats [[mental|mentals]] ''interns'' i ''privats'' ([[cervell, el|cerebrals]] o no) que no són directament detectables a través de la conducta. D'això s'infereix que no tot procés mental és públicament observable. El mentalisme, les tesis del qual estan presents en l'anomenada [[psicologia popular|psicologia popular]], ha estat negat pels corrents [[conductisme|conductistes]], encara que ha tornat a ser reivindicat pel [[funcionalisme psicològic|funcionalisme psicològic]] d'autors com [[Autor:Dennett , Daniel|Daniel Dennett]], Jerry Fodor, [[Autor:Putnam, Hilary|Hilary Putnam]], i per l'emergentisme de [[Autor:Searle, John|John Searle]] ([[Recurs:Searle: el problema ment-cos|veg. text]]). En general, aquesta doctrina sosté la irreductibilitat immediata del mental al físic, encara que això no suposa cap classe de dualisme, sinó solament el reconeixement de l'especificitat del mental. |
| − | === | + | === Vegeu termes relacionats === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[ànima|ànima]] | [[ànima|ànima]] | ||
Revisió de 09:33, 16 set 2017
Doctrina que sosté l'existència de processos i estats mentals interns i privats (cerebrals o no) que no són directament detectables a través de la conducta. D'això s'infereix que no tot procés mental és públicament observable. El mentalisme, les tesis del qual estan presents en l'anomenada psicologia popular, ha estat negat pels corrents conductistes, encara que ha tornat a ser reivindicat pel funcionalisme psicològic d'autors com Daniel Dennett, Jerry Fodor, Hilary Putnam, i per l'emergentisme de John Searle (veg. text). En general, aquesta doctrina sosté la irreductibilitat immediata del mental al físic, encara que això no suposa cap classe de dualisme, sinó solament el reconeixement de l'especificitat del mental.
