Mathesis universalis

Expressió que, en la història de la filosofia, apareix sobretot en Descartes i Leibniz. Encara que en cadascun d'aquests autors posseeix el seu significat propi, al·ludeix sempre a un coneixement o ciència universal o a una unitat de la ciència, assolides, en el cas de Descartes, mitjançant un mètode o conjunt de regles basades en les característiques del mètode matemàtic: intuïció, rigor i exactitud; i, en el cas de Leibniz, mitjançant el recurs a un llenguatge universal, construït mitjançant símbols matemàtics, bestreta del que havia de ser la lògica simbòlica moderna. A aquest llenguatge simbòlic universal ho va denominar characteristica universalis.