Diferència entre revisions de la pàgina «Món extern»
De Wikisofia
m (bot: -veure cita +veg. citació) |
m (bot: - L' [[idealisme|idealism + L'[[idealisme|idealism) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | El [[món|món]] que anomenem físic, quan és independent de nostres [[sensació|sensacions]] i [[percepció|percepcions]]; per tant, el conjunt de coses materials que existeixen independentment de la [[ment|ment]] i la [[consciència|consciència]] humana. O el que es denomina també «realitat física». Pel fenomenalisme, aquesta realitat física no és més que el flux de sensacions i percepcions subjectives humanes, a les quals s'aplica una idea ordenadora del conjunt. L' [[idealisme|idealisme]] sosté que el món físic deu, d'alguna manera, el seu origen a la ment humana, mentre que el [[realisme|realisme]] defensa la postura, pròpia també del [[sentit comú|sentit comú]], segons la qual és raonable suposar l' [[existència|existència]] real del món extern. Amb tot, el realisme ha de reconèixer que s'ha de distingir entre [[aparença|aparença]] i [[real|realitat]] i que, com observa [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]], ni el realisme ni l'idealisme són demostrables ni refutables, encara que són molts més els arguments raonables en favor del realisme ([[Recurs:Cita de Karl R. Popper|veg. citació]]). Vegeu com tracten la qüestió de l'existència del món [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] i [[Autor:Hume, David|Hume]] (veure [[Recurs:Descartes: el coneixement de les coses externes|text1]] i [[Recurs:Hume: l'escèptic i el món extern|text 2]] ). | + | El [[món|món]] que anomenem físic, quan és independent de nostres [[sensació|sensacions]] i [[percepció|percepcions]]; per tant, el conjunt de coses materials que existeixen independentment de la [[ment|ment]] i la [[consciència|consciència]] humana. O el que es denomina també «realitat física». Pel fenomenalisme, aquesta realitat física no és més que el flux de sensacions i percepcions subjectives humanes, a les quals s'aplica una idea ordenadora del conjunt. L'[[idealisme|idealisme]] sosté que el món físic deu, d'alguna manera, el seu origen a la ment humana, mentre que el [[realisme|realisme]] defensa la postura, pròpia també del [[sentit comú|sentit comú]], segons la qual és raonable suposar l' [[existència|existència]] real del món extern. Amb tot, el realisme ha de reconèixer que s'ha de distingir entre [[aparença|aparença]] i [[real|realitat]] i que, com observa [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]], ni el realisme ni l'idealisme són demostrables ni refutables, encara que són molts més els arguments raonables en favor del realisme ([[Recurs:Cita de Karl R. Popper|veg. citació]]). Vegeu com tracten la qüestió de l'existència del món [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] i [[Autor:Hume, David|Hume]] (veure [[Recurs:Descartes: el coneixement de les coses externes|text1]] i [[Recurs:Hume: l'escèptic i el món extern|text 2]] ). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 18:53, 10 ago 2017
El món que anomenem físic, quan és independent de nostres sensacions i percepcions; per tant, el conjunt de coses materials que existeixen independentment de la ment i la consciència humana. O el que es denomina també «realitat física». Pel fenomenalisme, aquesta realitat física no és més que el flux de sensacions i percepcions subjectives humanes, a les quals s'aplica una idea ordenadora del conjunt. L'idealisme sosté que el món físic deu, d'alguna manera, el seu origen a la ment humana, mentre que el realisme defensa la postura, pròpia també del sentit comú, segons la qual és raonable suposar l' existència real del món extern. Amb tot, el realisme ha de reconèixer que s'ha de distingir entre aparença i realitat i que, com observa Popper, ni el realisme ni l'idealisme són demostrables ni refutables, encara que són molts més els arguments raonables en favor del realisme (veg. citació). Vegeu com tracten la qüestió de l'existència del món Descartes i Hume (veure text1 i text 2 ).