Diferència entre revisions de la pàgina «Lògica deòntica»
De Wikisofia
m (bot: - branca de la mateixa. + branca d'aquesta.) |
m (bot: - pròpies de [[inferència|inferèn + pròpies d'[[inferència|inferèn) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | És la [[lògica|lògica]] que tracta d'«enunciats deòntics», que o són [[norma|normes]] o són enunciats sobre normes. Antigament identificada amb la «lògica de les normes», es tendeix ara a diferenciar la lògica deòntica (d'enunciats descriptius sobre normes) de la «lògica de les normes» (enunciats prescriptius, que són normes). Es construeix amb els ''operadors deòntics'' «és obligatori» (O) i «està permès» (P), que s'afegeixen a enunciats construïts segons la lògica d'enunciats, encara que amb regles pròpies | + | És la [[lògica|lògica]] que tracta d'«enunciats deòntics», que o són [[norma|normes]] o són enunciats sobre normes. Antigament identificada amb la «lògica de les normes», es tendeix ara a diferenciar la lògica deòntica (d'enunciats descriptius sobre normes) de la «lògica de les normes» (enunciats prescriptius, que són normes). Es construeix amb els ''operadors deòntics'' «és obligatori» (O) i «està permès» (P), que s'afegeixen a enunciats construïts segons la lògica d'enunciats, encara que amb regles pròpies d'[[inferència|inferència]]; així, «''Op''» i «''Pp''» signifiquen, respectivament, «és obligatori ''p''» i «està permès ''p''». La seva estructura reflecteix la de la lògica modal, sent en realitat una branca d'aquesta. El [[quadre d'oposicions|quadre d'oposicions]] revela la semblança i paral·lelisme d'aquestes lògiques. Els seus orígens es remunten als raonaments pràctics d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i els millors estudis de lògica deòntica es deuen, en l'època moderna, al lògic finlandès Georg Henrik von Wright (n. 1916). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:19, 16 set 2017
És la lògica que tracta d'«enunciats deòntics», que o són normes o són enunciats sobre normes. Antigament identificada amb la «lògica de les normes», es tendeix ara a diferenciar la lògica deòntica (d'enunciats descriptius sobre normes) de la «lògica de les normes» (enunciats prescriptius, que són normes). Es construeix amb els operadors deòntics «és obligatori» (O) i «està permès» (P), que s'afegeixen a enunciats construïts segons la lògica d'enunciats, encara que amb regles pròpies d'inferència; així, «Op» i «Pp» signifiquen, respectivament, «és obligatori p» i «està permès p». La seva estructura reflecteix la de la lògica modal, sent en realitat una branca d'aquesta. El quadre d'oposicions revela la semblança i paral·lelisme d'aquestes lògiques. Els seus orígens es remunten als raonaments pràctics d'Aristòtil i els millors estudis de lògica deòntica es deuen, en l'època moderna, al lògic finlandès Georg Henrik von Wright (n. 1916).