Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Kalokagathia»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "dad," a "tat,")
m (bot: - ''(87c), ho concep + ''(87c), el concep)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::χαλοχαγαθία]], ''kalokagathia,'' caballerosidad)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::χαλοχαγαθία]], ''kalokagathia,'' caballerosidad)</small>
  
Els [[aristocràcia|''aristóctatas'']] es consideraven a si mateixos com els quals encarnaven l'ideal del ''kaloskagathos ''(de ''kalós kaì agathós,'' homes bells i bons, posseïdors de tota  l'[[areté|''areté'']]). [[Autor:Plató|Plató]] concep aquest terme en sentit d'una virtut interna, per això, en la ''República'', anomena ''kaloskagathos ''al filòsof, «l'home bell i bé», que és amant del saber i la cultura i, en el ''Timeu ''(87c), ho concep com l'ideal de perfecció individual. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en la ''Ètica a Nicòmac ''i en la ''Ètica a Eudemo, ''usa aquest terme com a sinònim de «noblesa» d'ànim i com a condició de magnanimitat, i és el ''telos'' o finalitat de totes les virtuts.
+
Els [[aristocràcia|''aristóctatas'']] es consideraven a si mateixos com els que encarnaven l'ideal del ''kaloskagathos ''(de ''kalós kaì agathós,'' homes bells i bons, posseïdors de tota  l'[[areté|''areté'']]). [[Autor:Plató|Plató]] concep aquest terme en sentit d'una virtut interna, per això, en la ''República'', anomena ''kaloskagathos ''al filòsof, «l'home bell i bo», que és amant del saber i la cultura i, en el ''Timeu ''(87c), el concep com l'ideal de perfecció individual. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en l{{'}}''Ètica a Nicòmac'' i en l{{'}}''Ètica a Eudem, ''usa aquest terme com a sinònim de «noblesa» d'ànim i com a condició de magnanimitat, i és el ''telos'' o finalitat de totes les virtuts.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 17:34, 22 set 2018

(del grec χαλοχαγαθία, kalokagathia, caballerosidad)

Els aristóctatas es consideraven a si mateixos com els que encarnaven l'ideal del kaloskagathos (de kalós kaì agathós, homes bells i bons, posseïdors de tota l'areté). Plató concep aquest terme en sentit d'una virtut interna, per això, en la República, anomena kaloskagathos al filòsof, «l'home bell i bo», que és amant del saber i la cultura i, en el Timeu (87c), el concep com l'ideal de perfecció individual. Aristòtil, en l'Ètica a Nicòmac i en l'Ètica a Eudem, usa aquest terme com a sinònim de «noblesa» d'ànim i com a condició de magnanimitat, i és el telos o finalitat de totes les virtuts.