Diferència entre revisions de la pàgina «Kalokagathia»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Nicómaco" a "Nicòmac") |
m (Text de reemplaçament - "dad," a "tat,") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::χαλοχαγαθία]], ''kalokagathia,'' caballerosidad)</small> | <small>(del grec [[Grec::χαλοχαγαθία]], ''kalokagathia,'' caballerosidad)</small> | ||
| − | Els [[aristocràcia|''aristóctatas'']] es consideraven a si mateixos com els quals encarnaven l'ideal del ''kaloskagathos ''(de ''kalós kaì agathós,'' homes bells i bons, posseïdors de tota l'[[areté|''areté'']]). [[Autor:Plató|Plató]] concep aquest terme en sentit d'una virtut interna, per això, en la ''República'', anomena ''kaloskagathos ''al filòsof, «l'home bell i bé», que és amant del saber i la cultura i, en el ''Timeu ''(87c), ho concep com l'ideal de perfecció individual. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en la ''Ètica a Nicòmac ''i en la ''Ètica a Eudemo, ''usa aquest terme com a sinònim de «noblesa» d'ànim i com a condició de | + | Els [[aristocràcia|''aristóctatas'']] es consideraven a si mateixos com els quals encarnaven l'ideal del ''kaloskagathos ''(de ''kalós kaì agathós,'' homes bells i bons, posseïdors de tota l'[[areté|''areté'']]). [[Autor:Plató|Plató]] concep aquest terme en sentit d'una virtut interna, per això, en la ''República'', anomena ''kaloskagathos ''al filòsof, «l'home bell i bé», que és amant del saber i la cultura i, en el ''Timeu ''(87c), ho concep com l'ideal de perfecció individual. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], en la ''Ètica a Nicòmac ''i en la ''Ètica a Eudemo, ''usa aquest terme com a sinònim de «noblesa» d'ànim i com a condició de magnanimitat, i és el ''telos'' o finalitat de totes les virtuts. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 23:20, 25 març 2015
(del grec χαλοχαγαθία, kalokagathia, caballerosidad)
Els aristóctatas es consideraven a si mateixos com els quals encarnaven l'ideal del kaloskagathos (de kalós kaì agathós, homes bells i bons, posseïdors de tota l'areté). Plató concep aquest terme en sentit d'una virtut interna, per això, en la República, anomena kaloskagathos al filòsof, «l'home bell i bé», que és amant del saber i la cultura i, en el Timeu (87c), ho concep com l'ideal de perfecció individual. Aristòtil, en la Ètica a Nicòmac i en la Ètica a Eudemo, usa aquest terme com a sinònim de «noblesa» d'ànim i com a condició de magnanimitat, i és el telos o finalitat de totes les virtuts.