Diferència entre revisions de la pàgina «Jusnaturalisme»
De Wikisofia
m (bot: - eterna]] -doctrina catòlica-, + eterna]] –doctrina catòlica–,) |
m (Jaumeortola ha mogut Iusnaturalisme a Jusnaturalisme) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Conjunt de doctrines sobre el [[dret natural|dret natural]]. Sosté fonamentalment que una llei és vàlida només si és justa, atès que tota llei ha d'estar d'acord amb la naturalesa humana. La noció es troba ja en [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]], que equipara, com els [[estoïcisme|estoics]], ''ràtio'' i [[naturalesa|naturalesa]]. | Conjunt de doctrines sobre el [[dret natural|dret natural]]. Sosté fonamentalment que una llei és vàlida només si és justa, atès que tota llei ha d'estar d'acord amb la naturalesa humana. La noció es troba ja en [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]], que equipara, com els [[estoïcisme|estoics]], ''ràtio'' i [[naturalesa|naturalesa]]. | ||
| − | El '' | + | El ''jusnaturalisme racionalista ''que sorgeix de la Reforma protestant fonamenta el dret natural, no en la [[llei eterna|llei eterna]] –doctrina catòlica–, sinó en un conjunt de [[valor|valors]] universals. La determinació de quins siguin aquests valors és funció de la [[raó|raó]] i la història humanes. Després de la Revolució Francesa, aquest jusnaturalisme es converteix en [[dret positiu|dret positiu]]; els anomenats drets naturals, que són en el fons exigències morals universals, es converteixen, per obra dels sistemes liberals i democràtics, en dret positivament constituït. |
| − | Al | + | Al jusnaturalisme es dirigeix, com a crítica, l'objecció clàssica que passa de l'ordre del «ser» a l'ordre de l'«haver de ser»: constitueix en normes determinades descripcions que pretenen ser objectives sobre la [[naturalesa|naturalesa]] humana i la [[societat|societat]]; la qual cosa equival a afirmar que el dret no es funda en els fets. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia del dret}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Reforma}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia del dret}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Reforma}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 21:03, 15 maig 2018
Conjunt de doctrines sobre el dret natural. Sosté fonamentalment que una llei és vàlida només si és justa, atès que tota llei ha d'estar d'acord amb la naturalesa humana. La noció es troba ja en Ciceró, que equipara, com els estoics, ràtio i naturalesa.
El jusnaturalisme racionalista que sorgeix de la Reforma protestant fonamenta el dret natural, no en la llei eterna –doctrina catòlica–, sinó en un conjunt de valors universals. La determinació de quins siguin aquests valors és funció de la raó i la història humanes. Després de la Revolució Francesa, aquest jusnaturalisme es converteix en dret positiu; els anomenats drets naturals, que són en el fons exigències morals universals, es converteixen, per obra dels sistemes liberals i democràtics, en dret positivament constituït.
Al jusnaturalisme es dirigeix, com a crítica, l'objecció clàssica que passa de l'ordre del «ser» a l'ordre de l'«haver de ser»: constitueix en normes determinades descripcions que pretenen ser objectives sobre la naturalesa humana i la societat; la qual cosa equival a afirmar que el dret no es funda en els fets.