Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Judicis, classificació kantiana dels»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Divisió dels judicis feta per Kant, segons la lògica del seu temps, en la Crítica de la raó pura|''Crítica...».)
 
m (bot: -vegeu el text +veg. text)
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 10: Línia 10:
 
| Categòrics, hipotètics, disjuntius || - ||(segons la [[relació|relació]]).
 
| Categòrics, hipotètics, disjuntius || - ||(segons la [[relació|relació]]).
 
|-
 
|-
| Problemàtics, assertòrics, apodíctics || - ||(segons la [[modalitat|modalitat]]).
+
| Problemàtics, assertoris, apodíctics || - ||(segons la [[modalitat|modalitat]]).
 
|}
 
|}
  
  
Tot judici és [[analític |''analític o sintètic'']], segons que el predicat estigui o no contingut en el subjecte, i [[a priori |''a priori o a posteriori'']], segons sigui o no independent de l'experiència. Però hi ha, a més, els que són ''sintètics a priori'' ([[Recurs:Kant: els judicis sintètics a priori|veure text]] ), a saber, aquells que la seva [[negació|negació]] no suposa [[contradicció|contradicció]] i que la seva [[veritat|veritat]] no depèn lògicament de judicis que descriguin experiències; per tant, amplien el coneixement i són ''a priori''.
+
Tot judici és [[analític |''analític o sintètic'']], segons que el predicat estigui o no contingut en el subjecte, i [[a priori |''a priori o a posteriori'']], segons sigui o no independent de l'experiència. Però hi ha, a més, els que són ''sintètics a priori'' ([[Recurs:Kant: els judicis sintètics a priori|veg. text]]), a saber, aquells que la seva [[negació|negació]] no suposa [[contradicció|contradicció]] i que la seva [[veritat|veritat]] no depèn lògicament de judicis que descriguin experiències; per tant, amplien el coneixement i són ''a priori''.
  
Judici del gust és el judici estètic, o l'[[agrado|gust]].
+
Judici del gust és el judici estètic, o el [[gust|gust]].
  
  

Revisió de 23:13, 9 ago 2017

Divisió dels judicis feta per Kant, segons la lògica del seu temps, en la Crítica de la raó pura. Els distingeix, quant a la seva naturalesa lògica, en:

Universals, particulars, singulars - (segons la quantitat).
Afirmatius, negatius, indefinidosa - (segons la qualitat).
Categòrics, hipotètics, disjuntius - (segons la relació).
Problemàtics, assertoris, apodíctics - (segons la modalitat).


Tot judici és analític o sintètic, segons que el predicat estigui o no contingut en el subjecte, i a priori o a posteriori, segons sigui o no independent de l'experiència. Però hi ha, a més, els que són sintètics a priori (veg. text), a saber, aquells que la seva negació no suposa contradicció i que la seva veritat no depèn lògicament de judicis que descriguin experiències; per tant, amplien el coneixement i són a priori.

Judici del gust és el judici estètic, o el gust.