Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Judici moral»

De Wikisofia

m (bot: - per actuar són + per a actuar són)
m (bot: - ètiques. Veure[[enunciat + ètiques. Vegeu [[enunciat)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
Emetem judicis morals quan jutgem si una persona ha actuat conforme al seu [[deure|deure]], o no, o si una [[acció|acció]] és o no és moralment correcta, o si els motius per a actuar són o no correctes. Es distingeix entre ''judicis d'obligació moral ''o judicis ''deòntics'', i judicis ''morals de valor'' ([[Recurs:cita Frankena|veg. citació]]). Els primers tenen per objecte accions i omissions, mentre que els segons tenen per objecte persones, decisions, motius, etc.
 
Emetem judicis morals quan jutgem si una persona ha actuat conforme al seu [[deure|deure]], o no, o si una [[acció|acció]] és o no és moralment correcta, o si els motius per a actuar són o no correctes. Es distingeix entre ''judicis d'obligació moral ''o judicis ''deòntics'', i judicis ''morals de valor'' ([[Recurs:cita Frankena|veg. citació]]). Els primers tenen per objecte accions i omissions, mentre que els segons tenen per objecte persones, decisions, motius, etc.
  
Els fonamentals són, pel que sembla, els judicis que expressen obligacions morals, o judicis deòntics, ja que l'ètica és, abans de res, una [[praxi|praxi]] i la moral es refereix primàriament a les actuacions; ara bé, la persona que actua moralment és objecte de valoració moral: d'ella fem judicis morals. «Deu o no ha de» ser refereix, abans de res, a l'actuació; en conseqüència, l'actuació que és conforme a haver de, és «bona» i la que no ho és, és «dolenta». Valorem si una actuació és bona o dolenta mitjançant judicis morals i, al seu torn, aquests han de fundar-se en [[criteri moral|criteris morals]], o teories ètiques.
+
Els fonamentals són, pel que sembla, els judicis que expressen obligacions morals, o judicis deòntics, ja que l'ètica és, abans de res, una [[praxi|praxi]] i la moral es refereix primàriament a les actuacions; ara bé, la persona que actua moralment és objecte de valoració moral: d'ella fem judicis morals. «Deu o no ha de» ser refereix, abans de res, a l'actuació; en conseqüència, l'actuació que és conforme al deure, és «bona» i la que no ho és, és «dolenta». Valorem si una actuació és bona o dolenta mitjançant judicis morals i, al seu torn, aquests han de fundar-se en [[criteri moral|criteris morals]], o teories ètiques.
  
Veure[[enunciat deòntic|enunciats deòntics]].
+
Vegeu [[enunciat deòntic|enunciats deòntics]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 21:37, 15 maig 2018

 Genèricament, els judicis que s'emeten des d'un punt de vista moral, o amb els quals s'expressa el dictamen moral, o la valoració moral, sobre les persones, les seves accions, omissions, motivacions, etc.

Emetem judicis morals quan jutgem si una persona ha actuat conforme al seu deure, o no, o si una acció és o no és moralment correcta, o si els motius per a actuar són o no correctes. Es distingeix entre judicis d'obligació moral o judicis deòntics, i judicis morals de valor (veg. citació). Els primers tenen per objecte accions i omissions, mentre que els segons tenen per objecte persones, decisions, motius, etc.

Els fonamentals són, pel que sembla, els judicis que expressen obligacions morals, o judicis deòntics, ja que l'ètica és, abans de res, una praxi i la moral es refereix primàriament a les actuacions; ara bé, la persona que actua moralment és objecte de valoració moral: d'ella fem judicis morals. «Deu o no ha de» ser refereix, abans de res, a l'actuació; en conseqüència, l'actuació que és conforme al deure, és «bona» i la que no ho és, és «dolenta». Valorem si una actuació és bona o dolenta mitjançant judicis morals i, al seu torn, aquests han de fundar-se en criteris morals, o teories ètiques.

Vegeu enunciats deòntics.