Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Isonomia»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +vegeu el text)
m (bot: -vegeu el text +veg. text)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::ἰσονομία]], de ''isos ''«igual» i ''nomos'', «llei»)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::ἰσονομία]], de ''isos ''«igual» i ''nomos'', «llei»)</small>
  
Inicialment designava la igualtat de drets polítics i jurídics entre els ciutadans. En aquest sentit polític aquest terme ja era utilitzat per [[Autor:Soló|Soló]] al segle VI a. de C. [[Autor:Alcmeó de Crotona|Alcmeó de Crotona]] ho utilitzava, en sentit mèdic, per exposar l'ideal de la salut, ja que la malaltia estaria originada per la ''monarquia'' o predomini d'un [[Autor:Hipòcrates de Cos|humor]] que trenca l'equilibri saludable de la ''isonomia''. Cap al segle V a. de C., la ''isonomia'' s'entenia com a sinònim de democràcia, però [[Autor:Plató|Plató]], en les ''Lleis'' (757a-758a), oposa la igualtat aritmètica a la igualtat geomètrica, que pressuposa un ideal previ de proporció ([[Recurs:Plató: dues classes d'igualtat|vegeu el text]]). D'aquesta manera, en lloc de parlar d'una igualtat formal, Plató proposa que cada ciutadà ocupi el ja que li està destinat en la ''polis'', segons les seves capacitats i la seva naturalesa, alhora que busca l'equilibri entre democràcia i monarquia. [[Autor:Epicur|Epicur]] usa aquest terme des d'una perspectiva [[cosmologia|cosmològica]] per referir-se a l'equilibri perfecte de les relacions del conjunt dels elements del tot.
+
Inicialment designava la igualtat de drets polítics i jurídics entre els ciutadans. En aquest sentit polític aquest terme ja era utilitzat per [[Autor:Soló|Soló]] al segle VI a. de C. [[Autor:Alcmeó de Crotona|Alcmeó de Crotona]] ho utilitzava, en sentit mèdic, per exposar l'ideal de la salut, ja que la malaltia estaria originada per la ''monarquia'' o predomini d'un [[Autor:Hipòcrates de Cos|humor]] que trenca l'equilibri saludable de la ''isonomia''. Cap al segle V a. de C., la ''isonomia'' s'entenia com a sinònim de democràcia, però [[Autor:Plató|Plató]], en les ''Lleis'' (757a-758a), oposa la igualtat aritmètica a la igualtat geomètrica, que pressuposa un ideal previ de proporció ([[Recurs:Plató: dues classes d'igualtat|veg. text]]). D'aquesta manera, en lloc de parlar d'una igualtat formal, Plató proposa que cada ciutadà ocupi el ja que li està destinat en la ''polis'', segons les seves capacitats i la seva naturalesa, alhora que busca l'equilibri entre democràcia i monarquia. [[Autor:Epicur|Epicur]] usa aquest terme des d'una perspectiva [[cosmologia|cosmològica]] per referir-se a l'equilibri perfecte de les relacions del conjunt dels elements del tot.
  
 
{{Etiqueta}}
 
{{Etiqueta}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 23:13, 9 ago 2017

(del grec ἰσονομία, de isos «igual» i nomos, «llei»)

Inicialment designava la igualtat de drets polítics i jurídics entre els ciutadans. En aquest sentit polític aquest terme ja era utilitzat per Soló al segle VI a. de C. Alcmeó de Crotona ho utilitzava, en sentit mèdic, per exposar l'ideal de la salut, ja que la malaltia estaria originada per la monarquia o predomini d'un humor que trenca l'equilibri saludable de la isonomia. Cap al segle V a. de C., la isonomia s'entenia com a sinònim de democràcia, però Plató, en les Lleis (757a-758a), oposa la igualtat aritmètica a la igualtat geomètrica, que pressuposa un ideal previ de proporció (veg. text). D'aquesta manera, en lloc de parlar d'una igualtat formal, Plató proposa que cada ciutadà ocupi el ja que li està destinat en la polis, segons les seves capacitats i la seva naturalesa, alhora que busca l'equilibri entre democràcia i monarquia. Epicur usa aquest terme des d'una perspectiva cosmològica per referir-se a l'equilibri perfecte de les relacions del conjunt dels elements del tot.