Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Indiscernibles, principi de la identitat dels»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "[[substancia|" a "[[substància|")
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''indiscernibilis'', no separable, indistinguible)</small>
 
<small>(del llatí ''indiscernibilis'', no separable, indistinguible)</small>
  
Principi sostingut per [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] que nega que dues coses puguin tenir totes les seves característiques iguals i al mateix temps ser numèricament diferents. Serien numèricament diferents si ocupessin una posició espaciotemporal diferent. Per tant, dues coses absolutament iguals, això és [[indiscernibles|indiscernibles]], són idèntiques i són la mateixa cosa. De vegades aquest principi s'enuncia simplement com la llei de Leibniz: si dues coses comparteixen totes les seves característiques són [[idèntic|idèntiques]] ([[Recurs:cita Leibniz 4|veure cita]]). A aquest principi se li atribueix un origen estoic.
+
Principi sostingut per [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] que nega que dues coses puguin tenir totes les seves característiques iguals i al mateix temps ser numèricament diferents. Serien numèricament diferents si ocupessin una posició espaciotemporal diferent. Per tant, dues coses absolutament iguals, això és [[indiscernibles|indiscernibles]], són idèntiques i són la mateixa cosa. De vegades aquest principi s'enuncia simplement com la llei de Leibniz: si dues coses comparteixen totes les seves característiques, són [[idèntic|idèntiques]]. <ref>Mai es donen en la naturalesa dos éssers que siguin perfectament l'un com l'altre, i on no sigui possible trobar una diferència interna o fundada en una denominació intrínseca. G.W. Leibniz, ''Monadología'', n. 9 (Pentalfa Ediciones, Oviedo 1981, p. 79)</ref>  A aquest principi se li atribueix un origen [[Estoïcisme|estoic]].
  
Sembla que Leibniz aplica aquest principi al que ell considera [[metafísica|metafísic]] com és la [[substància|substància]], o la [[mònada|mònada]]. En l'àmbit, no obstant això, de l'extens o el quantitatiu, que per a ell és purament [[fenomen|fenomènic]], admet la distinció numèrica de les coses.
+
Sembla que Leibniz aplica aquest principi a allò que ell considera [[metafísica|metafísic]] com és la [[substància|substància]], o la [[mònada|mònada]]. En l'àmbit, no obstant això, de l'extens o el quantitatiu, que per a ell és purament [[fenomen|fenomènic]], admet la distinció numèrica de les coses.
 +
 
 +
 
 +
[[Recurs:Leibniz:_el_principi_d'individuació|Veg. text de Leibniz sobre el principi d'individuació]].
 +
 
 +
----
 +
<references>
 +
 
 +
 
 +
</references>
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 17:10, 5 abr 2020

(del llatí indiscernibilis, no separable, indistinguible)

Principi sostingut per Leibniz que nega que dues coses puguin tenir totes les seves característiques iguals i al mateix temps ser numèricament diferents. Serien numèricament diferents si ocupessin una posició espaciotemporal diferent. Per tant, dues coses absolutament iguals, això és indiscernibles, són idèntiques i són la mateixa cosa. De vegades aquest principi s'enuncia simplement com la llei de Leibniz: si dues coses comparteixen totes les seves característiques, són idèntiques. [1] A aquest principi se li atribueix un origen estoic.

Sembla que Leibniz aplica aquest principi a allò que ell considera metafísic com és la substància, o la mònada. En l'àmbit, no obstant això, de l'extens o el quantitatiu, que per a ell és purament fenomènic, admet la distinció numèrica de les coses.


Veg. text de Leibniz sobre el principi d'individuació.


  1. Mai es donen en la naturalesa dos éssers que siguin perfectament l'un com l'altre, i on no sigui possible trobar una diferència interna o fundada en una denominació intrínseca. G.W. Leibniz, Monadología, n. 9 (Pentalfa Ediciones, Oviedo 1981, p. 79)