Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Incondicionat»

De Wikisofia

m (bot: - per pensar qualsevol + per a pensar qualsevol)
m (bot: - per fer-se + per a fer-se)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la primera baula d'una cadena d'[[inferència|inferències]], trobat el qual l'enteniment estaria en pau amb si mateix, perquè hauria estat capaç de donar a l'experiència tot el sentit que aquesta pot tenir ([[Recurs:cita Kant 32|veg. citació]]). L'incondicionat, no obstant això, no forma part de l'[[experiència|experiència]], sinó que la transcendeix i pertany al món de les [[noümen|coses en si]], o món intel·ligible. Per això, pretendre conèixer-ho constitueix una «[[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]]» de la raó. Els incondicionats són idees transcendentals, que provenen de tres classes de raonaments dialèctics, o [[sofisma|sofismes]] de la raó, necessaris i inevitables. Es conceben com «[[totalitat|totalitats]]» (però recordeu que, en Kant, «totalitat» és pròpiament la categoria del que és «un»): la totalitat absoluta d'un subjecte (''jo''), la totalitat absoluta dels fenòmens (''món''), la totalitat de les condicions requerides per a pensar qualsevol objecte ([[Déu|''Déu'']]). Encara que tot incondicionat sigui, per definició, inassolible per a la ment, li serveix a aquesta per fer-se preguntes sempre noves sobre la realitat.
+
Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la primera baula d'una cadena d'[[inferència|inferències]], trobat el qual l'enteniment estaria en pau amb si mateix, perquè hauria estat capaç de donar a l'experiència tot el sentit que aquesta pot tenir ([[Recurs:cita Kant 32|veg. citació]]). L'incondicionat, no obstant això, no forma part de l'[[experiència|experiència]], sinó que la transcendeix i pertany al món de les [[noümen|coses en si]], o món intel·ligible. Per això, pretendre conèixer-ho constitueix una «[[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]]» de la raó. Els incondicionats són idees transcendentals, que provenen de tres classes de raonaments dialèctics, o [[sofisma|sofismes]] de la raó, necessaris i inevitables. Es conceben com «[[totalitat|totalitats]]» (però recordeu que, en Kant, «totalitat» és pròpiament la categoria del que és «un»): la totalitat absoluta d'un subjecte (''jo''), la totalitat absoluta dels fenòmens (''món''), la totalitat de les condicions requerides per a pensar qualsevol objecte ([[Déu|''Déu'']]). Encara que tot incondicionat sigui, per definició, inassolible per a la ment, li serveix a aquesta per a fer-se preguntes sempre noves sobre la realitat.
  
 
Vegeu també [[paralogisme|paralogismes]], [[antinòmies kantianes|antinòmies kantianes]], [[ideal de la raó|ideal de la raó]].
 
Vegeu també [[paralogisme|paralogismes]], [[antinòmies kantianes|antinòmies kantianes]], [[ideal de la raó|ideal de la raó]].

Revisió del 10:13, 13 oct 2017

Segons Kant, la primera baula d'una cadena d'inferències, trobat el qual l'enteniment estaria en pau amb si mateix, perquè hauria estat capaç de donar a l'experiència tot el sentit que aquesta pot tenir (veg. citació). L'incondicionat, no obstant això, no forma part de l'experiència, sinó que la transcendeix i pertany al món de les coses en si, o món intel·ligible. Per això, pretendre conèixer-ho constitueix una «il·lusió transcendental» de la raó. Els incondicionats són idees transcendentals, que provenen de tres classes de raonaments dialèctics, o sofismes de la raó, necessaris i inevitables. Es conceben com «totalitats» (però recordeu que, en Kant, «totalitat» és pròpiament la categoria del que és «un»): la totalitat absoluta d'un subjecte (jo), la totalitat absoluta dels fenòmens (món), la totalitat de les condicions requerides per a pensar qualsevol objecte (Déu). Encara que tot incondicionat sigui, per definició, inassolible per a la ment, li serveix a aquesta per a fer-se preguntes sempre noves sobre la realitat.

Vegeu també paralogismes, antinòmies kantianes, ideal de la raó.