Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Hilemorfisme»

De Wikisofia

m (bot: - d' [[Autor:Aristòtil|Ar + d'[[Autor:Aristòtil|Ar)
m (bot: - de dues [[principi|principi + de dos [[principi|principi)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::ὕλη]], ''hyle'', matèria i μορφή, ''morphé'', forma)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::ὕλη]], ''hyle'', matèria i μορφή, ''morphé'', forma)</small>
  
La teoria d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], admesa també per l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], segons la qual les coses naturals es componen de dues [[principi|principis]] metafísics: la [[matèria|matèria]]i la [[forma|''forma'']]. La matèria és el principi de la potencialitat o possibilitat, i la forma ho és de l'actualitat i perfecció. Matèria i forma són, a més, dues de les quatre [[causa, teoria aristotèlica de la|causes aristotèliques]], les anomenades precisament intrínseques, ja que la seva composició dóna com resultat la [[substància|substància]] de les coses.
+
La teoria d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], admesa també per l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], segons la qual les coses naturals es componen de dos [[principi|principis]] metafísics: la [[matèria|matèria]]i la [[forma|''forma'']]. La matèria és el principi de la potencialitat o possibilitat, i la forma ho és de l'actualitat i perfecció. Matèria i forma són, a més, dues de les quatre [[causa, teoria aristotèlica de la|causes aristotèliques]], les anomenades precisament intrínseques, ja que la seva composició dóna com resultat la [[substància|substància]] de les coses.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 10:20, 29 ago 2017

(del grec ὕλη, hyle, matèria i μορφή, morphé, forma)

La teoria d'Aristòtil, admesa també per l'Escolàstica, segons la qual les coses naturals es componen de dos principis metafísics: la matèriai la forma. La matèria és el principi de la potencialitat o possibilitat, i la forma ho és de l'actualitat i perfecció. Matèria i forma són, a més, dues de les quatre causes aristotèliques, les anomenades precisament intrínseques, ja que la seva composició dóna com resultat la substància de les coses.