Diferència entre revisions de la pàgina «Hàbit»
De Wikisofia
m (bot: - (drogues)que porta + (drogues) que porta) |
m (bot: - istòtil|Aristòtil]] -''héxis'', que és millor traduir per «estat» o «possessió»- un + istòtil|Aristòtil]] –''héxis'', que és millor traduir per «estat» o «possessió»– un) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''habitus'', manera de ser o estar, aspecte extern, de ''habere'', haver-hi, tenir, o de ''habitare'', el seu frequentatiu, tenir amb freqüència)</small> | <small>(del llatí ''habitus'', manera de ser o estar, aspecte extern, de ''habere'', haver-hi, tenir, o de ''habitare'', el seu frequentatiu, tenir amb freqüència)</small> | ||
| − | En la terminologia d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] | + | En la terminologia d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] –''héxis'', que és millor traduir per «estat» o «possessió»– un dels [[accident|accidents]], que expressa alguna cosa que la [[substància|substància]] posseeix com a diferent de si mateixa, com quan es diu, per exemple, que «Sòcrates porta túnica» ([[Recurs:cita Aristòtil 13|veg. citació]]); també, en l'[[ètica|ètica]] aristotèlica, una disposició permanent de l'ànim, l'aptitud (''héxis''), que fa que normalment obrem bé o malament ([[Recurs:Aristòtil: l'hàbit moral|veg. text]]), o simplement el costum o el [[caràcter|caràcter]] moral (''éthos''). |
Tal com s'empra el terme en [[psicologia|psicologia]], és la tendència a manifestar un tipus determinat de [[conducta|conducta]]. L'hàbit s'adquireix per repetició. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix com a hàbit ''viciós'', en sentit estricte, l'ús compulsiu d'estupefaents (drogues) que porta a un estat d'intoxicació periòdica o crònica, nociva per a l'individu o el grup social. | Tal com s'empra el terme en [[psicologia|psicologia]], és la tendència a manifestar un tipus determinat de [[conducta|conducta]]. L'hàbit s'adquireix per repetició. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix com a hàbit ''viciós'', en sentit estricte, l'ús compulsiu d'estupefaents (drogues) que porta a un estat d'intoxicació periòdica o crònica, nociva per a l'individu o el grup social. | ||
Revisió de 19:48, 16 set 2017
(del llatí habitus, manera de ser o estar, aspecte extern, de habere, haver-hi, tenir, o de habitare, el seu frequentatiu, tenir amb freqüència)
En la terminologia d'Aristòtil –héxis, que és millor traduir per «estat» o «possessió»– un dels accidents, que expressa alguna cosa que la substància posseeix com a diferent de si mateixa, com quan es diu, per exemple, que «Sòcrates porta túnica» (veg. citació); també, en l'ètica aristotèlica, una disposició permanent de l'ànim, l'aptitud (héxis), que fa que normalment obrem bé o malament (veg. text), o simplement el costum o el caràcter moral (éthos).
Tal com s'empra el terme en psicologia, és la tendència a manifestar un tipus determinat de conducta. L'hàbit s'adquireix per repetició. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix com a hàbit viciós, en sentit estricte, l'ús compulsiu d'estupefaents (drogues) que porta a un estat d'intoxicació periòdica o crònica, nociva per a l'individu o el grup social.
En sentit moral, els hàbits són vicis o virtuts, que són així mateix disposicions, aptituds o capacitats adquirides mitjançant la repetició d'actes concrets i que es recolzen en mecanismes psicològics d'aprenentatge.
L'adquisició d'un hàbit per repetició d'actes es denomina habituació. Les teories de l'aprenentatge estudien les lleis i els procediments de l'adquisició d'hàbits.