Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Facultat del judici»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +vegeu el text)
m (bot: -vegeu el text +veg. text)
Línia 2: Línia 2:
 
En general, la capacitat de fer [[judici moral|judicis morals]] o de [[judici de valor|valor]], i es refereix a l`[[enteniment|enteniment]] o a la [[voluntat|voluntat]] i/o afectivitat, segons les diverses tendències filosòfiques.
 
En general, la capacitat de fer [[judici moral|judicis morals]] o de [[judici de valor|valor]], i es refereix a l`[[enteniment|enteniment]] o a la [[voluntat|voluntat]] i/o afectivitat, segons les diverses tendències filosòfiques.
  
En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'[[enteniment|enteniment]] i la [[raó|raó]], definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» ([[Recurs:Kant: la facultat de jutjar|vegeu el text]]). És la capacitat d'emetre judicis [[estètica|estètics]] i judicis [[teleologia|teleològics]] o de finalitat; d'ella parla en la [[Crítica del judici|''Crítica del judici'']].
+
En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'[[enteniment|enteniment]] i la [[raó|raó]], definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» ([[Recurs:Kant: la facultat de jutjar|veg. text]]). És la capacitat d'emetre judicis [[estètica|estètics]] i judicis [[teleologia|teleològics]] o de finalitat; d'ella parla en la [[Crítica del judici|''Crítica del judici'']].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 20:49, 9 ago 2017

En general, la capacitat de fer judicis morals o de valor, i es refereix a l`enteniment o a la voluntat i/o afectivitat, segons les diverses tendències filosòfiques.

En Kant, l'expressió rep un sentit específic i propi. És una facultat intermèdia entre l'enteniment i la raó, definida com «la facultat de pensar el particular com a contingut en l'universal» (veg. text). És la capacitat d'emetre judicis estètics i judicis teleològics o de finalitat; d'ella parla en la Crítica del judici.