Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Experiment mental»

De Wikisofia

Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Procediment [[metodologia|metodològic]] al qual a vegades recorren els científics quan, convençuts dels seus principis teòrics i del resultat previst, imaginen simplement l'experiment en les seves ments, sense portar-ho a la pràctica. Va ser una pràctica habitual en científics del s. XVII, com [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]] ([[Recurs:Galileu: la pedra que cau de l'alt d'un masteler|veg. text]]) o [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], no ho menyspreen els filòsofs empiristes i racionalistes de l'edat moderna ([[Recurs:Locke: un experiment mental|veg. text]]) i no és rar en autors actuals en física teòrica.
+
Procediment [[metodologia|metodològic]] al qual a vegades recorren els científics i els filòsofs quan, convençuts dels seus principis teòrics i del resultat previst, imaginen simplement l'experiment en les seves ments, sense portar-lo a la pràctica. Va ser una pràctica habitual en científics del s. XVII, com [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]] ([[Recurs:Galileu: la pedra que cau de l'alt d'un masteler|veg. text]]) o [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], no ho menyspreen els filòsofs empiristes i racionalistes de l'edat moderna ([[Recurs:Locke: un experiment mental|veg. text de Locke]]) i no és rar en autors actuals en física teòrica.
  
 
[[File:putnam.gif|thumb|H. Putnam]]
 
[[File:putnam.gif|thumb|H. Putnam]]
Línia 9: Línia 9:
 
Amb l'«experiment mental» de l'habitació xinesa, Searle ([[Recurs:Searle: l'habitació xinesa|veg. text]]) ataca directament la concepció segons la qual el pensament pot ser representat com un conjunt de funcions i arremet també contra les tesis de l'anomenada [[intel·ligència artificial|intel·ligència artificial]] (IA) forta, i assenyala que –segons ell–,  un computador digital no té veritable comprensió. Instanciar un programa correcte no és suficient per a tenir una ment, i per això s'oposa a l'equació ment/cervell = ''programari/maquinari''.
 
Amb l'«experiment mental» de l'habitació xinesa, Searle ([[Recurs:Searle: l'habitació xinesa|veg. text]]) ataca directament la concepció segons la qual el pensament pot ser representat com un conjunt de funcions i arremet també contra les tesis de l'anomenada [[intel·ligència artificial|intel·ligència artificial]] (IA) forta, i assenyala que –segons ell–,  un computador digital no té veritable comprensió. Instanciar un programa correcte no és suficient per a tenir una ment, i per això s'oposa a l'equació ment/cervell = ''programari/maquinari''.
  
En l'experiment mental de «Mary en colors» es vol destacar la impossibilitat que els qualia es puguin reduir a purs fenòmens físics. Aquest experiment mental, emprat per Jackson i desenvolupat per Fodor, [[Autor:Block, Ned|Block]] i molts altres (i profusament discutit) es proposa demostrar  que és possible que dos sistemes siguin funcionalment idèntics encara que mentalment diferents. Tal distinció pot donar-se a causa de la presència dels [[qualia]]. D'aquesta manera, argumenta que el [[funcionalisme]] seria incapaç de donar compte tant de les propietats qualitatives dels estats mentals fenomenològics com de les propietats semàntiques dels estats mentals intencionals. Vegeu [[Recurs:Mary_en_colors|«Mary en colors»]].
+
En l'experiment mental de «Mary en colors» [[L'habitació_de_Mary|l'habitació de Mary]], (Veg. [[Recurs:Mary_en_colors|Mary en colors]] )es vol destacar la impossibilitat que els ''qualia'' es puguin reduir a purs fenòmens físics. Aquest experiment mental, emprat per Jackson i desenvolupat per [[Autor:Fodor, Jerry|Fodor]], [[Autor:Block, Ned|Block]], Thomas Negel i molts altres (i profusament discutit) es proposa demostrar  que és possible que dos sistemes siguin funcionalment idèntics encara que mentalment diferents. Tal distinció pot donar-se a causa de la presència dels [[qualia]]. D'aquesta manera, argumenta que el [[funcionalisme]] seria incapaç de donar compte tant de les propietats qualitatives dels estats mentals fenomenològics com de les propietats semàntiques dels estats mentals intencionals. Vegeu [[Recurs:Mary_en_colors|«Mary en colors»]]. Vegeu ''[[qualia]]'' per veure posicions divergents.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 17:10, 14 oct 2018

Procediment metodològic al qual a vegades recorren els científics i els filòsofs quan, convençuts dels seus principis teòrics i del resultat previst, imaginen simplement l'experiment en les seves ments, sense portar-lo a la pràctica. Va ser una pràctica habitual en científics del s. XVII, com Galileu (veg. text) o Descartes, no ho menyspreen els filòsofs empiristes i racionalistes de l'edat moderna (veg. text de Locke) i no és rar en autors actuals en física teòrica.

H. Putnam

És també freqüent el recurs a experiments imaginaris en l'actual filosofia de la ment, encara que en aquest cas adopten més aviat la forma d'exemples, generalment dissenyats de forma expressament exagerada, per a posar de manifest alguna tesi o la impossibilitat d'una tesi rival. D'entre aquests experiments poden destacar-se el de Hilary Putnam sobre una hipotètica «terra bessona», o el de John Searle sobre l'«habitació xinesa», o el de Jackson sobre «Mary en colors»

En el primer cas, Putnam proposa imaginar un planeta bessó a la terra, però en el qual en lloc d'H₂O, hi ha XYZ. Encara que ambdues substàncies són fenomènicament idèntiques, la seva composició és diferent. En aquest planeta existeix un bessó idèntic a mi, però si jo i el meu bessó diem que «l'aigua calma la set», l'oració no té el mateix significat. En el cas del meu bessó es refereix a XYZ, i en el meu a H₂O. Segons Putnam, això mostra que el significat dels termes de classes naturals, no depèn ni de la seva relació amb altres termes ni dels estats interns dels parlants. D'aquí Putnam conclou una tesi anomenada "externalisme epistemològic" segons la qual els significats «no estan en el cap», sinó que el significat i el contingut estan en part en el món i en part en la comunitat lingüística, i posa en dubte les concepcions clàssiques de la referència.

Amb l'«experiment mental» de l'habitació xinesa, Searle (veg. text) ataca directament la concepció segons la qual el pensament pot ser representat com un conjunt de funcions i arremet també contra les tesis de l'anomenada intel·ligència artificial (IA) forta, i assenyala que –segons ell–, un computador digital no té veritable comprensió. Instanciar un programa correcte no és suficient per a tenir una ment, i per això s'oposa a l'equació ment/cervell = programari/maquinari.

En l'experiment mental de «Mary en colors» l'habitació de Mary, (Veg. Mary en colors )es vol destacar la impossibilitat que els qualia es puguin reduir a purs fenòmens físics. Aquest experiment mental, emprat per Jackson i desenvolupat per Fodor, Block, Thomas Negel i molts altres (i profusament discutit) es proposa demostrar que és possible que dos sistemes siguin funcionalment idèntics encara que mentalment diferents. Tal distinció pot donar-se a causa de la presència dels qualia. D'aquesta manera, argumenta que el funcionalisme seria incapaç de donar compte tant de les propietats qualitatives dels estats mentals fenomenològics com de les propietats semàntiques dels estats mentals intencionals. Vegeu «Mary en colors». Vegeu qualia per veure posicions divergents.