Diferència entre revisions de la pàgina «Experiència religiosa»
De Wikisofia
m (bot: - religió -la seva condició de possibilitat- i + religió –la seva condició de possibilitat– i) |
m (bot: - vitat|subjectiva]], això és, + vitat|subjectiva]], és a dir,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | La [[religió, filosofia de la|religió]] subjectivament viscuda, com a conjunt d'experiències o [[Erlebnis |vivències]] psíquiques, l'objecte específic de les quals experimentat és el sant o el diví. El propi de l'experiència religiosa, que la distingeix de qualsevol altra, és que representa la [[percepció|percepció]] d'alguna cosa viscut com [[transcendent|transcendent]] a la pròpia vivència. És un fenomen complex amb elements racionals i [[irracional|irracionals]], amb elements cognoscitius i afectius. El seu aspecte problemàtic estreba que es discuteix si aquesta referència al transcendent és [[objectivitat|objectiva]] o purament [[subjectivitat|subjectiva]], | + | La [[religió, filosofia de la|religió]] subjectivament viscuda, com a conjunt d'experiències o [[Erlebnis |vivències]] psíquiques, l'objecte específic de les quals experimentat és el sant o el diví. El propi de l'experiència religiosa, que la distingeix de qualsevol altra, és que representa la [[percepció|percepció]] d'alguna cosa viscut com [[transcendent|transcendent]] a la pròpia vivència. És un fenomen complex amb elements racionals i [[irracional|irracionals]], amb elements cognoscitius i afectius. El seu aspecte problemàtic estreba que es discuteix si aquesta referència al transcendent és [[objectivitat|objectiva]] o purament [[subjectivitat|subjectiva]], és a dir, il·lusòria. |
El llibre, ''El sant ''(1917), de [[Autor:Rudolf Otto|Rudolf Otto]] (Cf. R. Otto, ''Lo santo'', Aliança, Madrid 1980.) és un intent de justificació de la religió des de la vivència religiosa, entesa com una «predisposició» interior a experimentar i percebre el «numinós» –que descriu com el sant, temible i fascinant–, que constitueix l'element [[a priori |''a priori'']] de la religió –la seva [[condicions de possibilitat|condició de possibilitat]]– i ''lloc'' on es manifesta el sant, que és alguna cosa que està més enllà del mer [[sentiment religiós|sentiment religiós]] ([[Recurs:Otto, Rudolf: el numinós|vegeu el text]]). | El llibre, ''El sant ''(1917), de [[Autor:Rudolf Otto|Rudolf Otto]] (Cf. R. Otto, ''Lo santo'', Aliança, Madrid 1980.) és un intent de justificació de la religió des de la vivència religiosa, entesa com una «predisposició» interior a experimentar i percebre el «numinós» –que descriu com el sant, temible i fascinant–, que constitueix l'element [[a priori |''a priori'']] de la religió –la seva [[condicions de possibilitat|condició de possibilitat]]– i ''lloc'' on es manifesta el sant, que és alguna cosa que està més enllà del mer [[sentiment religiós|sentiment religiós]] ([[Recurs:Otto, Rudolf: el numinós|vegeu el text]]). | ||
Revisió del 13:22, 4 juny 2018
La religió subjectivament viscuda, com a conjunt d'experiències o vivències psíquiques, l'objecte específic de les quals experimentat és el sant o el diví. El propi de l'experiència religiosa, que la distingeix de qualsevol altra, és que representa la percepció d'alguna cosa viscut com transcendent a la pròpia vivència. És un fenomen complex amb elements racionals i irracionals, amb elements cognoscitius i afectius. El seu aspecte problemàtic estreba que es discuteix si aquesta referència al transcendent és objectiva o purament subjectiva, és a dir, il·lusòria.
El llibre, El sant (1917), de Rudolf Otto (Cf. R. Otto, Lo santo, Aliança, Madrid 1980.) és un intent de justificació de la religió des de la vivència religiosa, entesa com una «predisposició» interior a experimentar i percebre el «numinós» –que descriu com el sant, temible i fascinant–, que constitueix l'element a priori de la religió –la seva condició de possibilitat– i lloc on es manifesta el sant, que és alguna cosa que està més enllà del mer sentiment religiós (vegeu el text).