Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 53 de 105
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

Coincidències de text de pàgina

  • Recurs:Aristòtil: ciència és coneixement de l'universal
    ...s=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: ciència és coneixement de l'universal|Idioma=Espanyol}} ciència és coneixement de l'universal
    758 octets (124 paraules) - 21:53, 24 maig 2017
  • Universal
    ...otalitat]]. Així, és el que es refereix a una totalitat plural d'objectes, de manera que un terme universal és aquell que pot aplicar-se a la totalitat ...ic singular''. Interpretat des d'una perspectiva [[ontologia|ontològica]], l'universal equival a la [[idea|idea]], a la forma, a l'[[essència|essència]] o a l'
    2 Ko (385 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
  • Prioritat
    ...ronològica del coneixement sensorial, però hi ha una prioritat racional de l'universal. ...per la sensibilitat i l'enteniment, però racionalment hi ha una prioritat de l'experiència.
    2 Ko (336 paraules) - 16:23, 24 oct 2018
  • Experiència
    ...a, provocada o no, pot decidir sobre la [[veritat|veritat]] dels enunciats de les [[ciències empíriques|ciències empíriques]] ([[Recurs:Bunge: verifi
    2 Ko (256 paraules) - 00:02, 7 jul 2018
  • Episteme
    [[File:aristopetit.gif|thumb|Aristòtil]] <small>(en grec [[Grec::ἐπιστήμη]], «coneixement», del verb [[Grec::ἐπισταμαι]], ''epistamai'': entendre d'alguna
    3 Ko (475 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
  • Propedèutica
    ...eparació necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències ([[Recurs:Kant: la lògica com a propedèutica|vegeu el text]
    2 Ko (318 paraules) - 18:54, 10 ago 2017
  • Individual, coneixement de l'
    ...una manera immediata, perquè tota forma és summament intel·ligible (opinió de [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]]).
    1 Ko (219 paraules) - 15:32, 28 gen 2020
  • Dianoètic
    [[Image:ARISTOT1.gif|thumb|120px|Aristòtil]] ...tor:Aristòtil|Aristòtil]], es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'[[ànima|ànima]] (''Ètica a Nicòmac,'' 1139 b).
    994 octets (147 paraules) - 22:06, 30 set 2018
  • Diànoia
    ...iscursiu o razonador de l'home que deriva conclusions necessàries a partir de premisses)</small> ...s virtuts dianoètiques a la part intel·lectiva de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.
    2 Ko (289 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
  • Teologia
    ...teix que accepta per fe. El problema [[epistemologia|epistemològic]] propi de la teologia està en el valor, funció i sentit que puguin tenir [[argument ...de la [[filosofia medieval|filosofia medieval]], sobretot de les ''Summes de teologia''. En l'actualitat se'n distingeixen diverses classes: teologia hi
    2 Ko (248 paraules) - 00:19, 26 set 2018
  • Opinió
    ...a dir, com una [[creença racional|creença racional]] ([[Recurs:Popper: el coneixement com a conjectura|veg. text]]). ...sament i la lliure discussió [[crítica|crítica]] ([[Recurs:Popper: el mite de l'opinió pública|veg. text]]). Molt sovint, aquesta opinió pública emma
    4 Ko (712 paraules) - 17:49, 18 nov 2018
  • Arquitectònica
    ...u sentit subjectiu: la ment o l'«ànima arquitectònica», capaç ella mateixa de conèixer el sistema del món -en la tradició gnoseològica moderna. En aq ...en un sistema, l'arquitectònica és la doctrina del científic en el nostre coneixement.
    3 Ko (431 paraules) - 22:23, 7 oct 2018
  • Recurs:Aristòtil: els principis
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: els principis.|Idioma=Español}} ...es conclusions, mentre que per als principis hi hauria una altra classe de coneixement. Finalment, si els hàbits que ens fan conèixer els principis no són inna
    5 Ko (976 paraules) - 17:39, 22 set 2018
  • Indemostrable
    ...en cas contrari, necessitaran demostració per a ser conegudes, doncs tenir coneixement significa exactament tenir una demostració d'elles. ...idència]], no és necessari que siguin indemostrables, però la idea mateixa de sistema axiomàtic implica la noció d'indemostrabilitat.
    1 Ko (163 paraules) - 13:46, 1 oct 2018
  • Recurs:Cita Aristòtil: saviesa 1
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil: saviesa 1|Idioma=Español}} La saviesa (''sophía'') l'atribuïm en les arts als més consumats en elles, per exemple, a Fidias com a escultor i a Policleto com
    956 octets (167 paraules) - 15:03, 10 ago 2017
  • Essencialisme
    ...s arrenca tota la llarga tradició de sistemes filosòfics essencialistes, d'Aristòtil a [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], en els quals predomina l' ...rent de la concepció [[instrumentalisme|instrumentalista]] de la ciència i de la qual ell proposa per [[conjectures i refutacions|conjectures i refutacio
    2 Ko (278 paraules) - 10:10, 13 oct 2017
  • Raó pràctica
    ...moral». En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[raó teòrica]] són els dos usos de la [[raó pura|raó pura]]. Vegeu [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']].
    986 octets (174 paraules) - 12:00, 13 juny 2018
  • Intel·lectualisme moral
    ...rasia'']]: es fa el mal també sabent que s'obra malament, de manera que el coneixement del just i l'injust és [[condició necessària|condició necessària]] per ...mpossible assentir sincerament a un [[imperatiu|imperatiu]] moral i actuar de manera contrària, perquè la realitat prova precisament el contrari (''vid
    2 Ko (401 paraules) - 10:13, 13 oct 2017
  • Ciència
    <small>(del llatí ''scientia'', de ''scire'', saber)</small> ...cies empíriques i, a més, també mantenen alguna relació amb la naturalesa, de la qual constitueixen [[model|models]] o formes per a pensar-la.
    7 Ko (1.055 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • Teoria
    ...teoria de les idees de Plató», la «teoria de la societat» o la «teoria del coneixement». ...[[idea|idees]] o com saber contemplatiu i activitat intel·lectual superior de l'home.
    3 Ko (512 paraules) - 15:56, 3 nov 2018
  • Sistema deductiu
    ...enunciats, és necessari partir d'[[axioma|axiomes]] o supòsits inicials i de [[terme|termes]] definits. Un sistema deductiu ideal està compost pel mín ...argument |arguments]], en un sistema deductiu el que importa no és el punt de partida sinó la manera com s'argumenta.
    2 Ko (332 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
  • Individu
    ...a de l'universal. (Vegeu també [[Individual,_coneixement_de_l'|coneixement de l'individual]]).
    5 Ko (822 paraules) - 09:51, 7 jul 2018
  • Recurs:Aristòtil: l'admiració
    |Nom=Aristòtil: l'admiració ...s per si mateix i no per a un altre, així considerem a aquesta com l'única ciència lliure, ja que aquesta sola és per a si mateixa . [...]
    2 Ko (270 paraules) - 16:16, 21 ago 2018
  • Recurs:Aristòtil: definició de l'ànima
    |Nom=Aristòtil: definició de l'ànima. ...ciència posseïda sense la seva aplicació. En la història de l'individu el coneixement apareix primer que la seva ocupació o exercici.
    4 Ko (720 paraules) - 17:20, 24 ago 2018
  • Recurs:Aristòtil: l'experiència
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: l'experiència|Idioma=Español}} ...o saben per què existeix; els homes d'art, al contrari, coneixen el perquè de la causa.
    2 Ko (416 paraules) - 21:06, 20 set 2018
  • Occamisme
    ...alculatores|''calculatores'']] de Merton, a Oxford, i algunes de les idees de [[Autor:Oresme, Nicolau d'|Nicolau d'Oresme]] estan possiblement relacionat
    2 Ko (269 paraules) - 19:49, 16 set 2017
  • Autor:Al-Kindi
    ...ciència. Algunes de les seves obres van ser traduïdes al llatí per Gerard de Cremona (s. XII).
    2 Ko (280 paraules) - 22:32, 17 maig 2018
  • Analogia del ser
    ...cte; un objecte absolutament indeterminat i indeterminable no produeix cap coneixement. ...pietat. De manera semblant, però amb major raó, totes les diverses maneres de ser: [[substància|substància,]] [[accident|accidents]], [[acte|acte]], [[
    3 Ko (602 paraules) - 17:19, 10 maig 2020
  • Història
    ...in'', descriure, investigar; en [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], coneixement de l'individual)</small> ...[[historicitat|historicitat]] de l'existència humana. El segon remet al ''coneixement'' d'aquesta mateixa realitat; a la història del que esdevé; en aquest seg
    4 Ko (562 paraules) - 16:18, 16 set 2017
  • Quantitat
    ...màtiques» que, juntament amb les de qualitat, s'oposen a les «dinàmiques», de relació i modalitat. ...a [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conversió de la quantitat en qualitat'' o'' llei del canvi qualitatiu'': els canvis quan
    6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Pràctic
    ...«inutilitat» de les [[teoria|teories]] i de la filosofia com d'un tipus de coneixement, la utilitat del qual no és directament tangible, atès que «no serveix p ..., i en concret la filosofia, no serveix a la finalitat de millorar la vida de l'home ([[Recurs:Cita d'Hollis|veg. citació]]). L'[[utilitarisme|utilitari
    3 Ko (550 paraules) - 15:50, 3 nov 2018
  • Ídols
    ...'entendre's en el context de tot un sistema de creences, i revela aspectes de formació del [[símbol|simbòlic]]. '''B)''' En la filosofia de [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]], de [[Autor:Lucreci|Lucreci]] i els [[estoïcisme|estoics]], els ''ídols'' (en
    5 Ko (770 paraules) - 22:47, 17 maig 2018
  • Ontologia
    ...ició de la metafísica com a ciència i, amb ella, de l'ontologia com a part de la mateixa. ...estrats i de les [[categoria|categories]] que els defineixen constitueix, de nou, diferents ontologies regionals.
    4 Ko (724 paraules) - 00:12, 13 juny 2018
  • Causa
    [[File:aristo01.gif|thumb|<center>Aristòtil</center>]] ...l seu costat, pot definir els seus objectius com l'estudi i el coneixement de les causes dels [[fenomen|fenòmens]], que formula en explicacions causals,
    6 Ko (1.007 paraules) - 13:40, 27 set 2018
  • Límit
    .... Estenent la classificació aristotèlica, la noció de límit pot entendre's de diverses maneres: ...na banda a la seva acotació física última i, d'altra banda, com a acotació de tot ens, equival a determinació.
    5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
  • Mètode baconià
    ...nomen en qüestió. («Perquè el coneixement –diu– és una piràmide, les bases de la qual són les històries naturals»). ...er el mètode propi de la ciència, és a dir, la primera afirmació històrica de l'[[inductivisme|inductivisme]].
    3 Ko (438 paraules) - 10:18, 13 oct 2017
  • Autor:Averrois (Ibn Rushd)Averrois (Ibn Rushd)
    <small>(de l'àrab Ibn Rushd o Aven Rushd)</small> ...el fill i successor de Yûsuf, al-Mansûr, que el va exiliar a Lucena, prop de Còrdova; va morir al Marroc, però les seves restes van ser traslladades a
    5 Ko (842 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • Autor:Averrois (Ibn Rushd)
    <small>(de l'àrab Ibn Rushd o Aven Rushd)</small> ...el fill i successor de Yûsuf, al-Mansûr, que el va exiliar a Lucena, prop de Còrdova; va morir al Marroc, però les seves restes van ser traslladades a
    5 Ko (842 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • Contradicció
    <small>(del llatí ''contradictio'', acció de contradir, objecció, que tradueix el grec'' antíphasis'': afirmació i ne ...èctiques entre els grecs consistia a portar a l'adversari al reconeixement de la [[veritat|veritat]] d'una proposició contradictòria a la inicialment p
    6 Ko (903 paraules) - 12:30, 30 set 2018
  • Sentit comú
    ...en raons científiques. Als ulls d'una [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], a aquesta actitud es denomina «ingènua». ...es]], no plenament justificades, però que es jutja prudent admetre pel fet de ser comunament acceptades.
    4 Ko (710 paraules) - 13:48, 6 maig 2018
  • Filosofia
    <small>(del grec [[Grec::φιλοσοφία]], ''phylosophía'', amor en saber, derivat de [[Grec::φιλέω]], estimar i [[Grec::σοφία]], saber, saviesa)</smal ...o està àvid de saber ([[Recurs:Cita_Plató:_saber_i_filosofia|veg. citació de Plató]]).
    8 Ko (1.309 paraules) - 16:34, 27 abr 2023
  • Filosofia de la naturalesa
    ...ns de res la manera ''substancial ''i la manera ''accidental'' de ser i la de ser en ''potència ''i ser en ''acte''. ...sa|ciències de la naturalesa]], i reserva a la filosofia el paper exclusiu de la [[lògica|lògica]].
    5 Ko (849 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
  • Intuïció
    <small>(del llatí ''intuitus'', mirada, de ''intueri'', fixar la mirada)</small> ...mològiques actuals intenten més aviat explicacions de tipus lingüístic del coneixement; per aquesta raó, si es parla d'intuïció, exigeixen que es determini qui
    7 Ko (1.158 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Recurs:Aristòtil: la ciència
    ...tRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la ciència.|Idioma=Español}}
    5 Ko (791 paraules) - 22:39, 14 jul 2018
  • Inducció, problema de la
    ...litat]], base de les nostres creences en les [[relacions d'idees|qüestions de fet]]. Tal com planteja Hume el problema, podríem preguntar-nos: Com podem ...ix, precisament, el problema de la inducció. No obstant això, des del punt de vista psicològic, és difícil no admetre que l'èxit d'alguna creença ob
    13 Ko (2.047 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • Autor:Cohen, Hermann
    ...er treballs històrics sobre [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i sobre història de les matemàtiques, especialment sobre el càlcul infinitesimal. ...ics. Amb això inaugura una nova tradició en la interpretació del pensament de Kant, oposada tant al [[subjectivisme|subjectivisme]] i al [[psicologisme|p
    8 Ko (1.366 paraules) - 11:50, 9 jul 2018
  • Autor:Natorp, Paul
    ...ió neokantiana. En 1881 va accedir a un lloc de professor a la Universitat de Marburg, on va exercir fins a la seva mort. Va ser l'editor dels ''Philosop ...es expressa el fet que els fenòmens són diferents graus de desenvolupament de les idees enteses com a mètodes.
    5 Ko (756 paraules) - 12:59, 26 set 2018
  • Realisme
    <small>(del llatí ''realis'', de ''res'', cosa, objecte, realitat)</small> ...oses són), que implica una determinada [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], així com una teoria sobre la [[percepció|percepció]] (sobre que les c
    7 Ko (1.142 paraules) - 12:02, 13 juny 2018
  • Abstracció
    ..., terme amb el qual el llatí medieval tradueix el grec ''aphairesis'', que Aristòtil va introduir en el llenguatge filosòfic)</small> ...ò, les idees preses de les coses particulars representen a totes les coses de la mateixa classe, amb el que abstreure no representa una altra operació m
    5 Ko (790 paraules) - 09:19, 15 jul 2018
  • Recurs:Baumer, F.L. :racionalisme i empirisme
    ...grans filosofies racionalistes del segle XVII- estava a favor d'un sistema de coses intemporal. ...rimental eren igualment dinàmics, almenys respecte a la seva concepció del coneixement.
    2 Ko (357 paraules) - 07:57, 7 feb 2018

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)

Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/wiki/Especial:Cerca»