Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 21 - 41 de 243
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  
  • ...ones, les seves opinions i punts de vista, o bé els costums de la societat i de les institucions socials, es conformin a l'ordre moral, és a dir, que s Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], mentre la legalitat és el mer acord o desacord de l'acció amb la llei moral sense cap referència a
    3 Ko (441 paraules) - 13:07, 1 des 2017
  • ...}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: enteniment i raó 1|Idioma=Español}} '''Hegel''': enteniment i raó
    1 Ko (195 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
  • {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel 1|Idioma=Español}} ...representada com la justícia eterna dels pobles, com els déus existents en i per si, enfront dels quals els moviments en va dels individus no passen de
    766 octets (122 paraules) - 17:48, 23 nov 2017
  • ...per por de la incomprensió, transfereix a l'essència divina distanciada en el dellà. [...] ...rtir'' la filosofia especulativa, per a obtenir la veritat desvelada, pura i nua. [...]
    9 Ko (1.616 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
  • ...en el s. XVII com a característic de la novel·la o ''romanç'': pròpiament, el llibre que narrava aventures caballerescas en llengua romanç)</small> ...losofia]], i busquen els seus models de vida i pensament en l'edat mitjana i la cultura popular.
    4 Ko (567 paraules) - 19:50, 16 set 2017
  • ...itació]]), que no pot existir en un sentit absolut, sinó només relacional: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la ...[[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és o no és.
    2 Ko (397 paraules) - 20:44, 17 maig 2018
  • ...com a oposat a ''l'altre.'' (Veg. [[La_identitat_de_si_mateix |''el mateix i l'altre'']]). ...la qual cosa, en la mesura en què involucra les relacions socials, mostra el caràcter socialment condicionant de les alteracions psíquiques. Tot segui
    7 Ko (1.156 paraules) - 22:17, 16 set 2018
  • ...ursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: la mirada (el jo i l'altre).|Idioma=Español}} ...fenomen que anomenem mirada. Cada mirada ens fa experimentar concretament —i en la certesa indubtable del ''cogito''— que existim per a tots els homes
    5 Ko (851 paraules) - 09:27, 25 nov 2018
  • {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Marx: dos errors de Hegel|Idioma=Español}} ...a humana, en oposició a si mateix, sinó el que s'objectivi a diferència de i en oposició al pensament abstracte.
    3 Ko (540 paraules) - 19:22, 4 nov 2017
  • ...[identitat de si|identitat de si / ipseïtat]] i d'[[alteritat|alteritat]], i involucra la noció de [[diferència|diferència]]. ...senvolupada per [[Autor:Plató|Plató]], especialment en el ''Sofista'' i en el ''Teetet.''
    5 Ko (867 paraules) - 08:01, 18 set 2017
  • ...el seu propi [[no-res|no-res]]: «He posat la meva confiança en No-Res», és el vers de [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]], que Stirner va prendr
    3 Ko (496 paraules) - 15:04, 8 març 2018
  • |Nom=Hegel: en si i per a si ...ncara la veritat, sinó l'abstracte; és el germen de la veritat, l'aptitud, l'ésser en si de la veritat. [...]
    5 Ko (895 paraules) - 10:17, 25 nov 2018
  • ...}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: enteniment i raó 2|Idioma=Español}} ...a del que ocorre amb el coneixement racional o per mitjà de conceptes, que el contingut crea per si mateix la seva forma. ''(Enciclopèdia § 467. Werke
    1 Ko (192 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
  • ...i començaments del segle XX. El primer d'ells es va originar a Anglaterra i es va perllongar als Estats Units; l'altre es va desenvolupar a Itàlia. ...a ser J. Royce que, sobre la base de la filosofia de l'Estat i del dret de Hegel, va elaborar una teoria sociopolítica destinada a superar els mals del cap
    2 Ko (338 paraules) - 18:09, 17 juny 2018
  • {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconcia i satisfacció|Idioma=Español}} ...ge a partir del qual s'aparta de l'aparença acolorida de més ençà sensible i de la nit buida del més enllà suprasensible, per a anar-se'n cap al dia e
    1 Ko (230 paraules) - 22:53, 17 oct 2017
  • ...indicats, organitzacions, etc., i el lloc de la difusió dels valors comuns i de l'obtenció del consens, que permeten la consecució del poder. ...tat ha de mantenir-se allunyat, segons el principi que no ha de fer-ho tot i que no ha d'intervenir en les activitats socials que són, per principi, ll
    2 Ko (324 paraules) - 21:18, 29 ago 2017
  • ...i [[síntesi|síntesi]]), fins a la seva realització com a «veritable en si i per a si», és a dir, esperit absolut, o [[saber|saber]] absolut.
    1 Ko (187 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • ..., al revés, l'ideal no és més que el material, traslladat i interpretat en el cap de l'home. ...dialèctica a l'inrevés. No hi ha més que donar-li la volta per a descobrir el nucli racional sota l'embolcall místic.
    3 Ko (505 paraules) - 11:18, 7 feb 2018
  • ...l·lectivitat, l'[[estat|Estat]], l'[[art, arts|art]] i, al cap i a l'últim i en realitat de veritat, l'[[absolut|Absolut]]. ...xement i realitat'' (1885); ''Lògica o morfologia del coneixement'' (1888) i ''Història de l'estètica'', 1892.
    2 Ko (221 paraules) - 09:54, 13 oct 2017
  • ...es morals de la classe ben pensant del període de la restauració francesa. El seu mètode preferent d'investigació, mitjançant la [[introspecció|intro ...idees de Hegel sobre la [[història|història]], i ''De la veritat, del bell i del bo ''(1853).
    2 Ko (234 paraules) - 16:01, 18 set 2018

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)