Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Erlangen, escola d'»

De Wikisofia

Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
En [[epistemologia]], l'anomenada escola d'Erlangen, centrada entorn de Paul Lorenzen (n. 1915), sosté una teoria [[Constructivisme|constructivista]] de la [[ciència]] i de l'[[ètica]], basada en una [[metodologia|metodologia]] constructivista, el lema fonamental de la qual és que «només entenem allò que podem construir». El que, per a aquest fi, es construeix és precisament una sintaxi racional, o una lògica, a manera de [[metallenguatge|metallenguatge]], que el seu objectiu és poder comprendre el nostre propi pensament i el nostre [[llenguatge|llenguatge]] ordinari.
+
En [[epistemologia]], l'anomenada escola d'Erlangen, centrada entorn de Paul Lorenzen (n. 1915), sosté una teoria [[Constructivisme|constructivista]] de la [[ciència]] i de l'[[ètica]], basada en una [[metodologia|metodologia]] constructivista, el lema fonamental de la qual és que «només entenem allò que podem construir». El que, per a aquest fi, es construeix és precisament una sintaxi racional, o una lògica, a manera de [[metallenguatge|metallenguatge]], l'objectiu del qual és poder comprendre el nostre propi pensament i el nostre [[llenguatge|llenguatge]] ordinari.
  
El constructivisme de l'Escola d'Erlangen, entès com un programa de pensament metòdic, es situa a mig camí entre el Racionalisme crític i la Teoria crítica, autors com P. Lorenzen, O. Schwemmer, F. Kambartel, W. Kamlah, K. Lorenz, J. Mittelstrass, P. Janich, CFGethmann, Ch. Thiel critiquen, tant el dèficit pragmàtic de la teoria [[Filosofia analítica|analítica]] com la deficient terminologia de l'[[Escola de Frankfurt]].
+
El constructivisme de l'Escola d'Erlangen, entès com un programa de pensament metòdic, es situa a mig camí entre el [[Racionalisme crític]] i la [[Teoria crítica]], autors com P. Lorenzen, O. Schwemmer, F. Kambartel, W. Kamlah, K. Lorenz, J. Mittelstrass, P. Janich, CFGethmann, Ch. Thiel critiquen, tant el dèficit pragmàtic de la teoria [[Filosofia analítica|analítica]] com la deficient terminologia de l'[[Escola de Frankfurt]].
  
Amb la interpretació pragmàtica de la idea del fonament s'oposa l'Escola d'Erlangen a la concepció de [[Autor:Apel, Karl-Otto|K.O. Apel]] sobre una "última fonamentació". Al mateix temps que se sotmet a crítica l'abast i contingut de la pretensió d'arribar a una fonamentació última també es critica la manca de claredat i la referència acrítica a certes pressuposicions en l'argumentació d'Apel. No obstant això, el projecte d'una "pragmàtica universal" de [[Autor:Habermas, Jürgen|Habermas]] sembla coincidir en gran part amb el programa d'Erlangen..
+
Amb la interpretació [[Pragmatisme|pragmàtica]] de la idea del fonament s'oposa l'Escola d'Erlangen a la concepció de [[Autor:Apel, Karl-Otto|K.O. Apel]] sobre una "última fonamentació". Al mateix temps que se sotmet a crítica l'abast i contingut de la pretensió d'arribar a una fonamentació última també es critica la manca de claredat i la referència acrítica a certes pressuposicions en l'argumentació d'Apel. No obstant això, el projecte d'una "pragmàtica universal" de [[Autor:Habermas, Jürgen|Habermas]] sembla coincidir en gran part amb el programa d'Erlangen..
  
  
 
Vegeu [[constructivisme|constructivisme.]]
 
Vegeu [[constructivisme|constructivisme.]]
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Historia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Historia}}{{InfoWiki}}

Revisió del 17:48, 19 oct 2018

En epistemologia, l'anomenada escola d'Erlangen, centrada entorn de Paul Lorenzen (n. 1915), sosté una teoria constructivista de la ciència i de l'ètica, basada en una metodologia constructivista, el lema fonamental de la qual és que «només entenem allò que podem construir». El que, per a aquest fi, es construeix és precisament una sintaxi racional, o una lògica, a manera de metallenguatge, l'objectiu del qual és poder comprendre el nostre propi pensament i el nostre llenguatge ordinari.

El constructivisme de l'Escola d'Erlangen, entès com un programa de pensament metòdic, es situa a mig camí entre el Racionalisme crític i la Teoria crítica, autors com P. Lorenzen, O. Schwemmer, F. Kambartel, W. Kamlah, K. Lorenz, J. Mittelstrass, P. Janich, CFGethmann, Ch. Thiel critiquen, tant el dèficit pragmàtic de la teoria analítica com la deficient terminologia de l'Escola de Frankfurt.

Amb la interpretació pragmàtica de la idea del fonament s'oposa l'Escola d'Erlangen a la concepció de K.O. Apel sobre una "última fonamentació". Al mateix temps que se sotmet a crítica l'abast i contingut de la pretensió d'arribar a una fonamentació última també es critica la manca de claredat i la referència acrítica a certes pressuposicions en l'argumentació d'Apel. No obstant això, el projecte d'una "pragmàtica universal" de Habermas sembla coincidir en gran part amb el programa d'Erlangen..


Vegeu constructivisme.