Erística

(del grec ἐριστικός, eristikós, adverbi derivat de éris, contesa, lluita)

Art de discutir. D'un sentit inicialment neutre, semblant al de dialèctica -Plató aplica el terme a l'art de discutir sobre el just i injust, i a l'art que s'apropia el sofista (veure cita)- passa a adquirir un sentit pejoratiu d'argument fal·laç en Aristòtil (veure cita).A les escoles filosòfiques immediatament posteriors, de cínics i megàrics, es desenvolupa l'erística com un virtuosisme de la dialèctica, i és ja l'art de discutir per triomfar sobre l'adversari, amb argumentacions subtils, sofístiques i paradoxals. Entre els megàrics, destaca en erística Eubúlides.