Diferència entre revisions de la pàgina «Erística»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu la cita +veg. citació) |
m (bot: - èctica|dialèctica]] -Plató aplica el terme a l'art de discutir sobre el just i injust, i a l'art que s'apropia el sofista (veg. citació)- passa + èctica|dialèctica]] –[[Autor:P...) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::ἐριστικός]], ''eristikós'', adverbi derivat de ''éris'', contesa, lluita)</small> | <small>(del grec [[Grec::ἐριστικός]], ''eristikós'', adverbi derivat de ''éris'', contesa, lluita)</small> | ||
| − | Art de discutir. D'un sentit inicialment neutre, semblant al de [[dialèctica|dialèctica]] | + | Art de discutir. D'un sentit inicialment neutre, semblant al de [[dialèctica|dialèctica]] –[[Autor:Plató|Plató]] aplica el terme a l'art de discutir sobre el just i injust, i a l'art que s'apropia el [[sofistes, els|sofista]] ([[Recurs:cita Plató 10|veg. citació]])– passa a adquirir un sentit pejoratiu d'argument fal·laç en [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ([[Recurs:cita Aristòtil 10|veg. citació]]).A les escoles filosòfiques immediatament posteriors, de [[cínics|cínics]] i [[megàrics|megàrics]], es desenvolupa l'erística com un virtuosisme de la dialèctica, i és ja l'art de discutir per triomfar sobre l'adversari, amb argumentacions subtils, sofístiques i [[paradoxa|paradoxals]]. Entre els megàrics, destaca en erística [[Autor:Eubúlides|Eubúlides]]. |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió del 19:47, 16 set 2017
(del grec ἐριστικός, eristikós, adverbi derivat de éris, contesa, lluita)
Art de discutir. D'un sentit inicialment neutre, semblant al de dialèctica –Plató aplica el terme a l'art de discutir sobre el just i injust, i a l'art que s'apropia el sofista (veg. citació)– passa a adquirir un sentit pejoratiu d'argument fal·laç en Aristòtil (veg. citació).A les escoles filosòfiques immediatament posteriors, de cínics i megàrics, es desenvolupa l'erística com un virtuosisme de la dialèctica, i és ja l'art de discutir per triomfar sobre l'adversari, amb argumentacions subtils, sofístiques i paradoxals. Entre els megàrics, destaca en erística Eubúlides.