Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Epifenomenalisme o epifenomenisme»

De Wikisofia

m (bot: - exerceixen influx algun sobre + exerceixen cap influx sobre)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::ἐπιφαινόμενον]], ''epiphainómenon'', fenomen addicional, de ''epiphaino'', aparèixer sobtadament)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::ἐπιφαινόμενον]], ''epiphainómenon'', fenomen addicional, de ''epiphaino'', aparèixer sobtadament)</small>
  
Hipòtesi sobre la relació [[ment - cos, relació|ment i cos]] que considera a la [[consciència|consciència]] com un «fenomen accessori», secundari o concomitant del [[cervell, el|cervell]] o dels processos nerviosos, d'on sorgeixen els estats mentals, els quals, al seu torn, no exerceixen cap influx sobre el cos. Sostenen aquesta tesi preferentment els neurocientífics i també filòsofs com [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]], [[Autor:Huxley, Thomas H.|Huxley]], [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|Broad]] i [[Autor:Ayer, Alfred Jules|Ayer]]. L'epifenomenalisme, com, en general, tota teoria [[materialisme|materialista]] de la [[ment|ment]], implica el [[determinisme|determinisme]].
+
Hipòtesi sobre la relació [[ment - cos, relació|ment i cos]] que considera a la [[consciència|consciència]] com un «fenomen accessori», secundari o concomitant del [[cervell, el|cervell]] o dels processos nerviosos, d'on sorgeixen els estats mentals, els quals, al seu torn, no exerceixen cap influx sobre el cos. Sostenen aquesta tesi preferentment els neurocientífics i també filòsofs com [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]], [[Autor:Huxley, Thomas H.|Huxley]], [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|Broad]] i [[Autor:Ayer, Alfred Jules|Ayer]]. S'ha dit que l'epifenomenalisme, com, en general, tota teoria [[materialisme|materialista]] de la [[ment|ment]], implica el [[determinisme|determinisme]], i això sovint s'ha dit en sentit pejoratiu, però la mateixa noció de determinisme clàssic està en entredit, de manera que aquesta asseveració no conclou res sobre l'epifenomenisme ni sobre el materialisme. El filòsof australià Frank Jackson va proposar un famós [[experiment mental]] (veg. [[Recurs:Mary_en_colors|text de Mary en colors]]) en el qual -tot i que després el mateix Jackson el va rebutjar- sostenia que hi ha fenòmens estrictament mentals (els ''[[qualia]]'', per exemple) que no es poden reduir a explicacions físiques, però sí es poden explicar epifenomènicament. (Vegeu [[L'habitació_de_Mary|l'habitació de Masry]])
  
  

Revisió del 18:23, 15 oct 2018

(del grec ἐπιφαινόμενον, epiphainómenon, fenomen addicional, de epiphaino, aparèixer sobtadament)

Hipòtesi sobre la relació ment i cos que considera a la consciència com un «fenomen accessori», secundari o concomitant del cervell o dels processos nerviosos, d'on sorgeixen els estats mentals, els quals, al seu torn, no exerceixen cap influx sobre el cos. Sostenen aquesta tesi preferentment els neurocientífics i també filòsofs com Hobbes, Huxley, Broad i Ayer. S'ha dit que l'epifenomenalisme, com, en general, tota teoria materialista de la ment, implica el determinisme, i això sovint s'ha dit en sentit pejoratiu, però la mateixa noció de determinisme clàssic està en entredit, de manera que aquesta asseveració no conclou res sobre l'epifenomenisme ni sobre el materialisme. El filòsof australià Frank Jackson va proposar un famós experiment mental (veg. text de Mary en colors) en el qual -tot i que després el mateix Jackson el va rebutjar- sostenia que hi ha fenòmens estrictament mentals (els qualia, per exemple) que no es poden reduir a explicacions físiques, però sí es poden explicar epifenomènicament. (Vegeu l'habitació de Masry)