Diferència entre revisions de la pàgina «Enteniment agent»
De Wikisofia
m (bot: - implícitament del «[[enteniment + implícitament de l'«[[enteniment) |
m (bot: - tant de «[[abstracció|abstre + tant d'«[[abstracció|abstre) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
També anomenat «enteniment actiu», o ment activa, tal com [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ho distingeix implícitament de l'«[[enteniment passiu |enteniment passiu]]» en el cap. IV, del llibre III de ''Sobre l'ànima'', i les funcions de la qual descriu en el cap. V ([[Recurs:Aristòtil: enteniment actiu i passiu|veg. text]]). Suposant que tot es compon d'[[acte i potencia|acte i potència]], cal deduir que també la [[ment|ment]] té un aspecte que està en potència i un altre que està en acte, o bé que la ment (passiva: ''nous pathetikós'') en l'home requereix una altra ment (activa: ''nous poietikós'') per a poder pensar; pensar és, en aquest cas, fer totes les coses [[intel·ligible|intel·ligibles]], extraient la seva forma, i passant de la potència a l'acte. Les expressions fosques d'Aristòtil, que es refereix a un enteniment «separat», «immortal» i «etern» han propiciat, en interpretacions posteriors, la separació completa de l'enteniment. | També anomenat «enteniment actiu», o ment activa, tal com [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ho distingeix implícitament de l'«[[enteniment passiu |enteniment passiu]]» en el cap. IV, del llibre III de ''Sobre l'ànima'', i les funcions de la qual descriu en el cap. V ([[Recurs:Aristòtil: enteniment actiu i passiu|veg. text]]). Suposant que tot es compon d'[[acte i potencia|acte i potència]], cal deduir que també la [[ment|ment]] té un aspecte que està en potència i un altre que està en acte, o bé que la ment (passiva: ''nous pathetikós'') en l'home requereix una altra ment (activa: ''nous poietikós'') per a poder pensar; pensar és, en aquest cas, fer totes les coses [[intel·ligible|intel·ligibles]], extraient la seva forma, i passant de la potència a l'acte. Les expressions fosques d'Aristòtil, que es refereix a un enteniment «separat», «immortal» i «etern» han propiciat, en interpretacions posteriors, la separació completa de l'enteniment. | ||
| − | [[Autor:Alexandre d'Afrodisia|Alexandre d'Afrodisia]] (s. II-III d. de C.) ho identifica amb Déu. L'[[averroisme|averroisme]] separa tant l'enteniment passiu, o material, com l'agent, cadascun dels quals constitueix una única substància separada i eterna, la mateixa per a tots els homes; la unió temporal de l'ànima humana amb l'enteniment agent separat representa la intel·lecció en [[acte|acte]]. [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] va defensar acérrimament la unicitat de l'enteniment: un mateix enteniment en l'home, en un aspecte passiu i en un altre actiu, s'encarrega tant | + | [[Autor:Alexandre d'Afrodisia|Alexandre d'Afrodisia]] (s. II-III d. de C.) ho identifica amb Déu. L'[[averroisme|averroisme]] separa tant l'enteniment passiu, o material, com l'agent, cadascun dels quals constitueix una única substància separada i eterna, la mateixa per a tots els homes; la unió temporal de l'ànima humana amb l'enteniment agent separat representa la intel·lecció en [[acte|acte]]. [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] va defensar acérrimament la unicitat de l'enteniment: un mateix enteniment en l'home, en un aspecte passiu i en un altre actiu, s'encarrega tant d'«[[abstracció|abstreure]]» com de «conèixer»; aquest enteniment, que s'identifica amb l'[[ànima|ànima]] humana, és immortal i incorruptible. |
Les discussions sobre enteniment agent i enteniment passiu es van renovar en els autors del [[Renaixement|Renaixement]], d'acord amb la seva tendència aristotèlica. | Les discussions sobre enteniment agent i enteniment passiu es van renovar en els autors del [[Renaixement|Renaixement]], d'acord amb la seva tendència aristotèlica. | ||
Revisió del 16:16, 16 set 2017
També anomenat «enteniment actiu», o ment activa, tal com Aristòtil ho distingeix implícitament de l'«enteniment passiu» en el cap. IV, del llibre III de Sobre l'ànima, i les funcions de la qual descriu en el cap. V (veg. text). Suposant que tot es compon d'acte i potència, cal deduir que també la ment té un aspecte que està en potència i un altre que està en acte, o bé que la ment (passiva: nous pathetikós) en l'home requereix una altra ment (activa: nous poietikós) per a poder pensar; pensar és, en aquest cas, fer totes les coses intel·ligibles, extraient la seva forma, i passant de la potència a l'acte. Les expressions fosques d'Aristòtil, que es refereix a un enteniment «separat», «immortal» i «etern» han propiciat, en interpretacions posteriors, la separació completa de l'enteniment.
Alexandre d'Afrodisia (s. II-III d. de C.) ho identifica amb Déu. L'averroisme separa tant l'enteniment passiu, o material, com l'agent, cadascun dels quals constitueix una única substància separada i eterna, la mateixa per a tots els homes; la unió temporal de l'ànima humana amb l'enteniment agent separat representa la intel·lecció en acte. Tomàs d'Aquino va defensar acérrimament la unicitat de l'enteniment: un mateix enteniment en l'home, en un aspecte passiu i en un altre actiu, s'encarrega tant d'«abstreure» com de «conèixer»; aquest enteniment, que s'identifica amb l'ànima humana, és immortal i incorruptible.
Les discussions sobre enteniment agent i enteniment passiu es van renovar en els autors del Renaixement, d'acord amb la seva tendència aristotèlica.