Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Desmitització o desmitologització»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "desmitologizar" a "desmitologitzar")
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])")
Línia 2: Línia 2:
 
Expressió pròpia dels mètodes d'exègesis i interpretació de la [[Bíblia|Bíblia]], deguda al teòleg protestant [[Autor:Bultmann, Rudolf|Rudolph Bultmann]], que la proposa (en alemany, ''Entmythologisierung''), a partir de ''Nou Testament i mitologia'', en 1941, per suggerir la distinció, en la «imatge del món» que ofereix el [[Testament, Antic i Nou|Nou Testament]], entre allò que pertany al nucli del missatge religiós de l'Escriptura i el relat mitològic que ho vehicula; el mite és temporal, relatiu i històric, mentre que el missatge de salvació, el [[kerygma|''kerygma'']] del Nou Testament, és intemporal, essencial i universal. El [[sobrenatural|sobrenatural]] no pot sinó expressar-se a través d'imatges naturals, però no ha de confondre's una cosa amb una altra: cal «desmititzar» per arribar al nucli. No obstant això, una excessiva «mitologització» de les Escriptures i el fet d'interpretar el missatge religiós des d'una perspectiva [[existencialisme|existencialista]] -la qual cosa significaria també una determinada relativització filosòfica del religiós- van suscitar un cert rebuig de la tesi de Bultmann, tant entre catòlics com entre protestants.
 
Expressió pròpia dels mètodes d'exègesis i interpretació de la [[Bíblia|Bíblia]], deguda al teòleg protestant [[Autor:Bultmann, Rudolf|Rudolph Bultmann]], que la proposa (en alemany, ''Entmythologisierung''), a partir de ''Nou Testament i mitologia'', en 1941, per suggerir la distinció, en la «imatge del món» que ofereix el [[Testament, Antic i Nou|Nou Testament]], entre allò que pertany al nucli del missatge religiós de l'Escriptura i el relat mitològic que ho vehicula; el mite és temporal, relatiu i històric, mentre que el missatge de salvació, el [[kerygma|''kerygma'']] del Nou Testament, és intemporal, essencial i universal. El [[sobrenatural|sobrenatural]] no pot sinó expressar-se a través d'imatges naturals, però no ha de confondre's una cosa amb una altra: cal «desmititzar» per arribar al nucli. No obstant això, una excessiva «mitologització» de les Escriptures i el fet d'interpretar el missatge religiós des d'una perspectiva [[existencialisme|existencialista]] -la qual cosa significaria també una determinada relativització filosòfica del religiós- van suscitar un cert rebuig de la tesi de Bultmann, tant entre catòlics com entre protestants.
  
Posteriorment, i en àmbits més generals, s'ha diferenciat entre «desmititzar» i «desmitologitzar»: el primer ha d'evitar-se, ja que el símbol és necessari per comprendre certs àmbits de l'experiència humana, com el religiós, mentre que el segon, és la labor pròpia del pensament crític ([[Recurs:Ricoeur: desmititzar i desmitologitzar|veure text]] ).
+
Posteriorment, i en àmbits més generals, s'ha diferenciat entre «desmititzar» i «desmitologitzar»: el primer ha d'evitar-se, ja que el símbol és necessari per comprendre certs àmbits de l'experiència humana, com el religiós, mentre que el segon, és la labor pròpia del pensament crític ([[Recurs:Ricoeur: desmititzar i desmitologitzar|veure text]]).
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 15:20, 1 juny 2017

Expressió pròpia dels mètodes d'exègesis i interpretació de la Bíblia, deguda al teòleg protestant Rudolph Bultmann, que la proposa (en alemany, Entmythologisierung), a partir de Nou Testament i mitologia, en 1941, per suggerir la distinció, en la «imatge del món» que ofereix el Nou Testament, entre allò que pertany al nucli del missatge religiós de l'Escriptura i el relat mitològic que ho vehicula; el mite és temporal, relatiu i històric, mentre que el missatge de salvació, el kerygma del Nou Testament, és intemporal, essencial i universal. El sobrenatural no pot sinó expressar-se a través d'imatges naturals, però no ha de confondre's una cosa amb una altra: cal «desmititzar» per arribar al nucli. No obstant això, una excessiva «mitologització» de les Escriptures i el fet d'interpretar el missatge religiós des d'una perspectiva existencialista -la qual cosa significaria també una determinada relativització filosòfica del religiós- van suscitar un cert rebuig de la tesi de Bultmann, tant entre catòlics com entre protestants.

Posteriorment, i en àmbits més generals, s'ha diferenciat entre «desmititzar» i «desmitologitzar»: el primer ha d'evitar-se, ja que el símbol és necessari per comprendre certs àmbits de l'experiència humana, com el religiós, mentre que el segon, és la labor pròpia del pensament crític (veure text).